event_note Nota de premsa
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha intervingut aquest matí, des de Ginebra, en el 15è Fòrum de les Minories de les Nacions Unides, amb la voluntat de “compartir la preocupació pel futur de la llengua catalana i de la diversitat lingüística mundial” i instar a “preservar la diversitat lingüística” i a “assegurar que tothom pugui viure amb plenitud i normalitat amb la seva pròpia llengua”.
Durant la taula rodona Review: Normative frameworks and the mainstreaming of the Declaration at the UN, el cap de l’Executiu ha insistit en la “progressiva substitució de la llengua catalana per la castellana” que s’emmarca “en un procés conscient de recentralització política i econòmica i d’assimilació nacional i cultural”. I ha defensat que el català, que té deu milions de parlants distribuïts en quatre estats diferents, no és una llengua minoritària, sinó “una llengua minoritzada”, perquè, “excepte Andorra”, “ni Itàlia, ni França ni l’Estat espanyol han ofert a la llengua catalana el reconeixement, la protecció i l’impuls que mereixen totes les llengües del món”.
Davant aquest fet, Aragonès ha fet valdre les polítiques lingüístiques pròpies que ha dut a terme el Govern de Catalunya, especialment el Pacte Nacional per la Llengua Catalana. “En un món globalitzat, cal defensar totes les llengües a partir del principi de la subsidiarietat lingüística com a via per preservar tant la igualtat de drets de totes les persones com la diversitat lingüística de tota la humanitat”, ha constatat.
El president ha fet la primera part de la seva intervenció al Fòrum en català, presentant Catalunya com “una nació moderna, avançada, pròspera, europea i oberta al món”, on la llengua catalana juga “un paper fonamental a l’hora d’assegurar i promoure la cohesió social del nostre país”.
Cal destacar que és el primer cop que el Govern de Catalunya participa en el programa de sessions oficials d’aquest organisme, on enguany el president ha estat convidat pel relator especial sobre Qüestions de les Minories, Fernand de Varennes. L’ha acompanyat la consellera de Cultura, Natàlia Garriga.
L’exemple del Pacte Nacional per la Llengua
El cap de l’Executiu ha subratllat que “la defensa dels drets lingüístics de llengües minoritzades com el català i de nacions sense estat com Catalunyaha fet un progrés significatiu a bona part del món”, tot i que, “malauradament, no a tot arreu”. I per això ha assenyalat que cal que els instruments per a assolir-ho s’adaptin als nous temps: “Convé eixamplar i desenvolupar instruments per tal d’aconseguir que esdevinguin realment eficients en un món canviant i que imposa nous reptes cada dia”.
En aquest punt, el president s’ha referit a alguns dels reptes que el Pacte Nacional per la Llengua està posant sobre la taula i que ha assegurat que “poden servir de punt d’inflexió per a la Declaració Universal que ens ha portat aquí”.
En primer lloc, ha alertat que “la minorització legal de les llengües desemboca sovint en una violació dels drets dels parlants de llengües subordinades”. A Catalunya, per exemple, “fer que la llengua de l’estat sigui d’aprenentatge obligatori”, mentre que el català sigui de “coneixement optatiu”, “implica una erosió sistèmica de l’estatus de la llengua minoritzada que vulnera els nostres drets nacionals”.
En segon lloc, ha denunciat la vulneració de drets que suposa que els parlants de llengües minoritzades no puguin accedir als accedir als serveis públics, a la salut o a la justícia, en la seva llengua, i ha demanat un “reconeixement de certes obligacions, com a mínim per part de les administracions i dels operadors públics”.
Per últim, Aragonès ha fet notar “el risc de pèrdua de l’espai audiovisual i de diglòssia digital” en el moment en què les nacions sense estat “veuen com el seu espai audiovisual és regulat per instàncies superiors que arraconen la llengua minoritzada”. “Cal que l’audiovisual sigui plural i inclogui totes les llengües”, ha conclòs.
El Fòrum sobre Qüestions de les Minories és un òrgan creat pel Consell de Drets Humans el 2007 per proporcionar una plataforma que promogui el diàleg i la cooperació sobre qüestions que afecten les minories nacionals, religioses i lingüístiques. Del conjunt de debats i diàlegs que se celebraran en aquest plenari, el relator especial sobre Qüestions de les Minories prepararà un informe per al Consell de Drets Humans de les Nacions Unides previst el març de 2023.
1
