El president Aragonès a l'acte de commemoració dels 50 anys de l'Assemblea de Catalunya (foto: Jordi Bedmar)
El president Aragonès a l'acte de commemoració dels 50 anys de l'Assemblea de Catalunya (foto: Jordi Bedmar)

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha encapçalat aquesta tarda al Palau de la Generalitat l’acte commemoratiu del 50è aniversari de l’Assemblea de Catalunya que ha reivindicat com “un espai de confluència ampli i transversal de tot l’antifranquisme català”.

Pere Aragonès, que ha estat acompanyat de la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha retut “un sentit homenatge a totes les dones i homes que en un context molt difícil van sumar tot el compromís democràtic i polític per tombar el règim i començar a construir un futur d’esperança i llibertat”. Així mateix, ha posat de relleu el seu “inconformisme i la voluntat transformadora que avui segueix sent necessària en un país tan ple de reptes, amb tantes complexitats, però també amb tantes ambicions com l’actual”.  

En aquesta mateixa línia, el president ha fet notar el “paper determinant” de l’Assemblea de Catalunya a l’hora “d’assegurar que el franquisme no continués després de Franco; que s’iniciés un procés de democratització; es posés fi a la repressió i recuperéssim les nostres institucions democràtiques”. “Perquè, sense la força d’organitzacions com l’Assemblea, les renúncies haurien estat encara molt majors i difícilment s’haguessin recuperat unes institucions pròpies que han jugat un paper cabdal en la construcció nacional i el progrés social del país després de 40 anys de dictadura”, ha reblat.

En un altre moment de la seva intervenció, Pere Aragonès s’ha preguntat “si a dia d’avui és possible dibuixar uns consensos com els que van existir fa 50 anys a l’entorn de l’Assemblea de Catalunya” i ha afirmat que “crec que sí que hi són i els hem de posar en comú”. I n’ha posat com a exemples consensos com que “Catalunya és una nació i que som un sol poble”, que “cal una aposta decidia per combatre les desigualtats” o que “cal resoldre el conflicte polític amb l’Estat a través de la fi de la repressió i el respecte a la voluntat popular de la ciutadania de Catalunya”.

“En altres paraules, amnistia i autodeterminació. Llibertat i democràcia”, ha afegit, i ha fet notar que “aquestes premisses poden ser la base d’uns grans consensos sota els quals aglutinar-nos de nou i tornar a sumar cada dia noves complicitats”. “Sumar per ser més, per ser millors com a poble i per tenir i per tenir tota la força per fer inevitables precisament la satisfacció dels grans consensos que tenim com a país”, ha conclòs.

Per la seva part, la consellera de Justícia ha destacat que l’Assemblea fou un dels fets polítics i socials de més abast i transcendència a Catalunya des del final de la Guerra Civil i alhora també la major plataforma unitària de l’antifranquisme català. Lourdes Ciuró ha recordat que va ser una “escola de democràcia” per a tota una generació i que els valors que defensava – els drets humans, la llibertat i la democràcia – “són plenament vigents, universals i perennes”.

 

50 anys de la seva fundació

El 7 de novembre de 1971 es va celebrar, de manera clandestina, a l’església de Sant Agustí de Barcelona la sessió fundacional de l’Assemblea de Catalunya. La Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya va liderar aquest organisme antifranquista, que també va comptar amb la participació del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), del Moviment Socialista de Catalunya (MSC), del Front Nacional de Catalunya (FNC), del Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN), de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC). A aquest nucli inicial, s’hi van anar afegint progressivament altres partits polítics, sindicats, entitats socials i culturals, col·legis professionals, organitzacions veïnals; així com intel·lectuals i professionals, i representants de l’església progressista catalana.

L’Assemblea de Catalunya va ser una de les grans experiències unitàries de l’antifranquisme català i va ser considerat el fenomen polític de més abast a Catalunya des del final de la Guerra Civil.

Aquella primera trobada va acabar amb un acord de mínims que va esdevenir un lema generacional: "Llibertat, amnistia i Estatut d'Autonomia". Les reivindicacions bàsiques de l’Assemblea eren la lluita per les llibertats socials i polítiques, l’amnistia per als presos polítics, el restabliment de l'Estatut d’autonomia de 1932 i les seves institucions, com a pas previ per a l'autodeterminació, i la coordinació amb altres organitzacions democràtiques de l’Estat espanyol.