El Palau de la
Generalitat,
seu de la Presidència

És una de les façanes més reeixides de la peculiar arquitectura gòtica catalana. Salva amb perícia el plec vertical que venia obligat pel carrer i resol els dos paraments que es formen amb gràcia i equilibri compositiu. Les dues fileres de finestres sobreposades, de les anomenades coronelles, li donen un aire imponent i bell alhora. Les grans, de dues fines columnes o mainells, mostren la noblesa dels espais interiors més importants.

A banda i banda del portal major senyalat amb l'escut de Sant Jordi, hi ha les entrades dels antics guardes de la casa, com es pot veure en les figures en relleu que hi ha a la dovella central de cada porta. Una d'aquestes portes, encara ara, fa les funcions d'entrada i control de personal i serveis.

Annexes a la Sala de conferències es troben les Sales d'Antoni Clavé, que ocupen l'espai restant sota el Pati dels Tarongers. Estan dedicades a aquest important artista català (1913-2005) que va fer expressament les pintures de gran format que s'hi poden veure, acompanyades d'una selecció d'obres seves anteriors especialment significatives.

Constitueixen les avantsales o llotges de la sala d'actes, en complementen l'ús i donen entrada a la nova Sala de premsa.

És un testimoni extraordinari dels característics patis que articulen i qualifiquen les cases senyorials catalanes, almenys des del segle XIII. Probablement el millor exemple, per la seva singularitat, bellesa i bona conservació.

De formes tardogòtiques són trets notables de la seva arquitectura els espais clars, amplis i rics, que es formen entre els paraments interiors que el delimiten, molt calats a la galeria del primer pis, i molt oberts, en planta baixa, cap al segon pati que dóna al carrer del Bisbe. També la profusió i qualitat de les escultures aplicades, des de les més menudes que hi ha a l'escala, fins a les 26 gàrgoles, vives, que emmarquen el celobert. Cada gàrgola es correspon a una pilastra culminada per un pinacle i entremig es compassen les obertures que formen una galeria solana. Tot té un aire d'elegància senyorial però amable i acollidor, que encara avui compleix amb eficàcia les funcions bàsiques originals del lloc, fonamentalment de rebuda i presentació i de distribució.

S'hi arriba des de la porta del carrer del Bisbe o bé des de les del carrer de Sant Honorat, o a través del vestíbul de la plaça de Sant Jaume.

A l'entresòl, hi ha les dependències del Gabinet de Protocol i de Relacions Externes. En aquests despatxos s'organitzen els actes institucionals de la Presidència i del Govern de la Generalitat, i es treballa per la representació de la institució i del president en els actes que se celebren a dins i fora del Palau.

Des de l'escala descoberta a un costat del pati es puja, de manera solemne, a la galeria i a les dependències de la planta noble.

L'entrada pel carrer del Bisbe té un gran interès patrimonial. S'hi conserva un treball escultòric sobre pedra que és una obra mestra de l'art gòtic internacional. El conjunt ve centrat per la representació de Sant Jordi a cavall, en alt relleu, dins un medalló que forma part de la barana de coronament del mur del portal. S'hi ha ponderat el detallisme, el ritme, l'expressivitat i el realisme de l'obra, començada pel seu autor, Pere Joan, quan només tenia 20 anys.

La barana s'assenta sobre el mur ornat amb un fris d'arcuacions cegues, que arrenquen des de 27 petites figures que, gràcies al seu realisme i vivacitat, semblen reproduir, talment, rostres de transeünts de l'any 1418.

També són molt expressives les falses gàrgoles que surten de la base. Una d'elles, adjacent al medalló, figura la princesa de la llegenda.

Aquesta gran porta de la casa oberta des del carrer del Bisbe, a banda de representar el poder de la Institució en una via més important que la de Sant Honorat, també era bona per poder arribar al pati a peu pla, de manera que encara ara s'utilitza per a l'entrada de vehicles de servei.

S'edificava als volts de l'any 1600, davant un espai molt més reduït que l'actual, que es va començar a formar el 1823 amb l'enderroc de l'antiga església de Sant Jaume. Es volia obrir la casa cap al lloc de la ciutat més prestigiós i, alhora, ampliar-la amb noves dependències.

Pere Blai, l'arquitecte, construí el millor exemple i el més monumental de l'arquitectura civil del Renaixement a Catalunya. La façana és una obra original i atractiva, ben composta, amb varietat de materials, colors i textures. Té l'aire d'un palau romà renaixentista i evoca l'obra de Miquel Àngel al palau senatorial de Roma.

A l'interior de la fornícula hi ha, en relleu els bustos dels tres diputats de la Generalitat que manaren construir la façana, tot el cos renaixentista i la part nord, fins al carrer de Sant Sever. Damunt, l'escut amb la creu de Sant Jordi, senyal de la Institució. L'escultura del Sant, patró de Catalunya, és obra d'Andreu Aleu del 1860.