El president Aragonès durant la seva conferència a Madrid (foto: Rubén Moreno)
El president Aragonès durant la seva conferència a Madrid (foto: Rubén Moreno)

 

  • En una conferència al Club Siglo XXI de Madrid, el cap de l’Executiu ha afirmat “que estem davant d’una oportunitat històrica que ni el govern de l’Estat ni de Catalunya pot desaprofitar” i ha advertit el PSOE i Podemos que “difícilment tindran una segona oportunitat si no tenen la capacitat de resoldre ara el conflicte polític amb Catalunya mitjançant les urnes”
  • El president ha apostat per una “sortida republicana” a la crisi provocada per la pandèmia, i l’ha contraposat al model del neoliberalisme i l’individualisme
  • Pere Aragonès ha defensat la immersió lingüística i ha assegurat que els que l’ataquen “no se’n sortiran, no desmantellaran l’escola en català, ni fracturaran la societat catalana”

 

El president de la Generalitat, Pere Aragonès i Garcia, ha desafiat aquesta tarda el govern de l’Estat “a atrevir-se a guanyar o perdre a través d’una votació democràtica” en un referèndum. “Nosaltres ens atrevim. Ens atrevim a guanyar i assumim la possibilitat que si no ho fem bé puguem perdre, però també ho han de fer aquells que pretenen que Catalunya continuï formant part de l’Estat ”, ha reblat.

 

En una conferència al Club Siglo XXI de Madrid, Aragonès ha advertit que “estem davant d’una oportunitat històrica” de negociació que ni el Govern de l’Estat ni el de Catalunya poden desaprofitar i ha posat de relleu que el PSOE i Podemos “han de tenir molt present que difícilment tindran una segona oportunitat si no tenen la capacitat de resoldre ara el conflicte polític amb Catalunya a les urnes”. Per això, el cap de l’Executiu ha destacat que en democràcia, “si hi ha voluntat, tot ha de ser possible”, i ha incidit en què si aquesta és “sincera per totes les parts, no hi ha d’haver excusa per no avançar”. Ha fet una crida a “abandonar les especulacions, oferir certeses” i ha demanat “començar a parlar de propostes sobre com solucionar el conflicte polític”. “És l’única manera de demostrar que la negociació progressa i que els acords i compromisos que l’han permès segueixen vigents”, ha afirmat.

 

Durant la seva intervenció, el cap de l’Executiu ha emplaçat el govern espanyol a “ser imaginatiu” per trobar la fórmula que faci possible un referèndum, tal i com fan les democràcies “madures, modernes, i avançades”, el que en el seu moment es va posar a decisió de la ciutadania al Regne Unit i Escòcia. Aragonès ha reivindicat la necessitat que es produeixi una “transformació democràtica” i ha situat l’origen del conflicte polític amb l’Estat en la seva “incapacitat de satisfer la demanda majoritària”.

 

El cap del Govern ha assenyalat que “la ciutadania està disposada a acceptar el resultat a les urnes” i ha recordat que “en altres contextos també s’han trobat sortides”, com per exemple, “quan es van concedir els drets històrics que sustenten el concert econòmic de Biscaia i Guipúscoa, es va permetre a Andalusia accedir a l’autonomia per la via ràpida o a Catalunya, es va restaurar la Generalitat republicana abans d’aprovar la Constitució”.

 

“Dues maneres de lluitar contra la pandèmia: el neoliberalisme i l’individualisme, o la sortida republicana”

 

El cap del Govern ha dedicat bona part de la seva intervenció a la situació provocada per la Covid i ha fet notar que “hi ha dues maneres de lluitar contra la pandèmia i la crisi social, econòmica i emocional que ha provocat: el neoliberalisme i l’individualisme, o la sortida republicana”. Ha assegurat que a Catalunya “hem apostat per la sortida republicana i seguirem impulsant aquest camí. Una sortida basada en l’equitat i la prosperitat com a grans idees que han de guiar la superació de la crisi de la Covid-19 si volem construir una societat millor”.

El president ha explicat que les mesures que ha adoptat el Govern de Catalunya per lluitar contra la pandèmia han estat “difícils i impopulars, però valentes i imprescindibles per preservar la vida”. I ha fet notar que “sempre les hem acompanyat d’ajudes econòmiques molt importants i que encara ho serien més si tinguéssim les eines d’un estat”.

En aquest sentit, ha detallat que des de l’inici de la pandèmia la Generalitat ha destinat 1.800 milions d’euros a “ajudar les empreses i garantir la seva viabilitat i salvar llocs de feina”. Ha apuntat que durant el primer any d’aquesta crisi Catalunya va destinar 230 euros en ajuts per habitant, mentre que en el mateix període l’estat espanyol en va destinar 80 i la Comunitat de Madrid, 51. “Un esforç que no han seguit totes les comunitats i que explica perquè avui Catalunya presenta unes dades d’ocupació inimaginables fa uns mesos”, ha afegit, i ha fet notar que ara a Catalunya “ja hi ha més persones treballant que abans de la Covid”.

“Actuar com un estat emprenedor”

Pere Aragonès ha subratllat la importància d’“actuar com un motor de l’economia i com un estat emprenedor, que se situï al costat de la creació de riquesa per redistribuir-la millor”. Ha apuntat que Catalunya “està en molt bona posició per refermar aquest perfil d’estat emprenedor” i n’ha posat com a exemples el cas d’Hipra en col·laboració amb l’Hospital Clínic en el desenvolupament de la vacuna contra la Covid, així com Idiada o el nou Vall d’Hebron Institut de Recerca.

 

Pel que fa als fons europeus, el president ha assegurat que “Catalunya ha fet els deures” i ha dit que “el futur de l’economia catalana passa pel xip europeu, per l’electrificació de l’automoció i la transformació d’aquest sector, per potenciar la nostra indústria audiovisual o per la proteïna vegetal”. “Sabem quins projectes hem d’impulsar per transformar la nostra economia i ser líders en progrés, en prosperitat i en benestar”, ha conclòs.

“Immersió lingüística, model d’èxit”

En un altre moment de la seva intervenció, el cap de l’Executiu s’ha referit a la immersió lingüística com un “model d’èxit que ha portat a la cohesió social a Catalunya”, un país “plural i divers que garanteix que tots els nens i nenes educats a Catalunya siguin plurilingües i coneguin el català i el castellà sense cap problema”. “A Catalunya a nivell social no hi ha un conflicte lingüístic”, ha remarcat, sinó “les conseqüències d’una campanya política sistemàtica contra el sistema educatiu català per interessos electorals que busca fracturar la societat catalana i utilitza l’anticatalanisme per sumar vots a la resta de l’estat”. “Però no se’n sortiran, no desmantellaran l’escola en català, ni fracturaran la societat catalana, perquè el nostre projecte de país és més fort que qualsevol atac de la dreta espanyola”, ha reblat, i ha insistit que “el català a l’escola no es toca”.