El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha assegurat avui que “hem de situar la universitat al centre de la generació de prosperitat i la millora de la vida de les persones”. En aquest sentit, el president ha afirmat que “treballarem per a que ningú es quedi sense poder accedir a la universitat per motius econòmics” i ha afegit que “per això continuarem amb la política de reducció de preus i ampliarem la gratuïtat de la matrícula a les famílies monoparentals”.

{"name":"2024/10/03/15/39/bba4803f-674b-4aba-a0b4-101717b10baf.jpg","author":"Rubén Moreno","type":"0","location":"0","weight":1005653}

Durant la seva intervenció, el cap de l’Executiu, ha detallat els reptes que el Govern s’ha fixat en matèria d’universitats i recerca, com ara “avançar en un nou model de finançament universitari amb l’objectiu que sigui més estable, singular i amb retiment de comptes”. Em concret, “treballem amb un horitzó: assolir una inversió equivalent a l’1% del PIB per al 2030”. Entre els reptes que ha situat el president de la Generalitat també hi ha garantir el relleu generacional, promoure la igualtat de gènere i l’equitat, promoure la digitalització i la transferència de coneixement. “Ens hem fixat un objectiu ambiciós: situar Catalunya entre les 50 regions més innovadores de la societat del coneixement de la UE en l’horitzó 2030”, ha afegit.

El president ha fet aquestes declaracions en el discurs de l’acte d'inauguració del curs 2024-2025 del sistema universitari català, que s’ha celebrat aquest matí a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), i on també hi ha assistit la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat. El cap de l’Executiu ha felicitat la tasca de la UOC coincidint amb el seu 30è aniversari.

Durant la seva intervenció, el president Illa ha subratllat també la importància de “reforçar la connexió entre universitat i teixit productiu” i que les universitats catalanes segueixin treballant “conjuntament” en el marc del sistema universitari català.

Nou model de finançament universitari

El Govern impulsarà un nou model de finançament amb les universitats que doni resposta a les demandes del sistema universitari de Catalunya. En aquest sentit, l’objectiu d'aquesta legislatura és fer un salt de qualitat del sistema universitari català, conjugant equitat i eficiència i amb un model de gestió basat en retorns i incentius. L’increment pressupostari per al 2025 serà més potent que l’anterior i donarà resposta a la Declaració de Calonge signada per les universitats catalanes en el marc de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP). Alhora, el nou model de finançament s’adaptarà als requisits de la LOSU, donant estabilitat financera al sistema universitari català i permetent captar les singularitats de cadascuna de les universitats dins d’un marc de política general.

Aquest nou model de finançament s’acompanyarà també d’un increment de la dotació del Pla d’Inversions Universitàries (PIU), que doblarà la dotació actual i se situarà al voltant dels 100 milions d’euros l’any per tal de fer del sistema universitari un motor de dinamització social i econòmic. Això es farà, a més, donant estabilitat a les universitats amb un programa pluriennal d’inversions.

{"name":"2024/10/03/15/40/c6b1e3e9-d8dd-4cce-a3b1-33a61d45c900.jpg","author":"Rubén Moreno","type":"0","location":"0","weight":1125482}

Polítiques d’estabilització docent i més mesures d’equitat

En l’àmbit de les polítiques de personal, el Govern continua apostant per les polítiques d’estabilització del personal docent donant continuïtat al Pla de xoc per al relleu generacional i contra la precarització a les universitats públiques que es va començar a aplicar l’any passat. Enguany, la Generalitat participa en el programa “Talento” del Govern espanyol que preveu la incorporació de més de 3.000 places de professor/a ajudant doctor al sistema universitari públic, de les quals 705 corresponen a universitats catalanes amb una inversió de 32,3 milions d’euros del Ministeri. Per la seva banda, la Generalitat hi aportarà 21,2 milions amb l’objectiu de proveir la resta de places que necessiten les universitats públiques per crear, en total, més de 1.000 places d’aquesta figura docent.

Pel que fa a les polítiques d’equitat, l’objectiu és millorar les condicions d’accés a la universitat dels estudiants amb situacions socioeconòmiques més desfavorables , continuant així amb la política de reducció de preus iniciada fa uns anys. De cara al futur pressupost s’està treballant en igualar tots els preus dels graus i màsters habilitadors al nivell més baix reduint, alhora, un 30% el preu dels màsters no habilitadors. A més, també està previst ampliar la gratuïtat de la matrícula a les famílies monoparentals. En tots aquests casos, cal subratllar que el Govern compensarà les universitats per la disminució d’ingressos que es derivin de les rebaixes de preus i noves exempcions. Un dels objectius de la rebaixa de preus és millorar la capacitat dels estudiants de rendes baixes d’accedir a estudis STEM.

Altres mesures són les referents al benestar emocional i a la salut mental de la població universitària. En aquest sentit s’està avançant en l’àmbit de la diversitat mitjançant un Pla d’Inclusió i Diversitat a les Universitats Catalanes (PIDUC) que s’està treballant en el Consell interuniversitari de Catalunya.

En relació amb les polítiques d’igualtat de gènere, les universitats catalanes continuen adaptant els seus protocols al protocol guia actualitzat, elaborat conjuntament pels Departaments de Recerca i Universitats i el d’Igualtat i Feminismes, que serveix de pauta per respondre a casos de violència masclista i assetjament sexual en l’àmbit universitari amb l’objectiu que les víctimes se sentin en tot moment protegides i acompanyades.

Equilibri territorial

Aquest Govern té especial interès a donar resposta a les necessitats formatives de la nostra societat atenent el territori i, per això, es programaran noves places d’Infermeria a l’Alt Pirineu de cara al curs 2025-2026. La Universitat de Lleida, i la Facultat d’Infermeria i Fisioteràpia es comprometen a dur a terme les gestions necessàries amb l'objectiu que el curs 2025-2026 es pugui iniciar la primera edició del Grau en Infermeria a Tremp.

Drets lingüístics i formació al llarg de la vida

En l’àmbit de la política lingüística, la voluntat del Govern és fer compatible la internacionalització del sistema universitari de Catalunya amb el foment del català com a llengua pròpia. En aquest sentit, es continuarà potenciant l’aprenentatge de les terceres llengües, especialment entre els estudiants de grau, amb més ajuts a programes com el Parla3. Paral·lelament, es completarà el desplegament del Pla d’enfortiment de la llengua catalana al sistema universitari i de recerca, que té com una de les seves prioritats garantir que totes les assignatures s’imparteixin en la llengua indicada en la guia docent per assegurar els drets lingüístics de tots els estudiants.

Pel que fa a la formació al llarg de la vida, es vol reforçar la relació amb els agents socials i econòmics amb l’impuls de la Formació contínua (microcredencials), mitjançant el desplegament del Programa de Microcredencials “Microcred.Cat” a les universitats públiques i dotat amb 7,9 milions d’euros. També ha destacat la necessitat d’aprofundir en la Formació Dual per millorar la formació integral i l’ocupabilitat dels estudiants.

Dades del curs 2024-2025

En el curs universitari que s'inaugura avui s’impartiran 545 graus i 681 màsters. En els últims anys l’oferta d’estudis ha anat incrementant-se, principalment la de màsters. Des del curs 2012-13, els graus han augmentat un 20% i els màsters un 44%.

Pel que fa al nombre d'estudiants, les universitats de Catalunya superen els 300.000 estudiants matriculats a estudis de grau, màster i doctorat. Segons les últimes dades provisionals corresponents al curs passat, 2023-2024, a les 12 universitats de Catalunya el conjunt d’estudiants suma 304.682 persones, de les quals 234.016 estaven matriculades en estudis de grau, 52.526 en estudis de màster, i 18.140 en estudis de Doctorat.

Lliurament de les distincions Jaume Vicens Vives

En el decurs de l’acte celebrat avui a la UOC, també s’han entregat les distincions Jaume Vicens Vives, en reconeixement a la qualitat docent universitària, i les mencions M. Encarna Sanahuja Yll, a l’excel·lència en la inclusió de la perspectiva de gènere en la pràctica docent universitària.

Els guardonats amb el premi Jaume Vicens Vives han estat, en la categoria de premis individuals, els professors Pere Serra Coromina, professor de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona (UB); David López Álvarez, professor de la Facultat d’Informàtica de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i Mirela Fiori, professora dels Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). En la categoria de premis col·lectius s’ha distingit el projecte ‘Formació en enginyeria per a un futur sostenible: abordant els reptes ambientals’ de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona i de l’Escola d’Enginyeria de Barcelona Est de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC); el projecte ‘Promoció de l’aprenentatge internacional i les competències transversals a l’Euroweek. Una oportunitat formativa transformadora en l’Espai Europeu d’Educació Superior’, de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials i de la Facultat de Turisme de la Universitat de Girona (UdG); i el projecte ‘LIS: acompanyant l’estudiantat mitjançant tècniques d’intel·ligència artificial’, dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Les mencions M. Encarna Sanahuja Yll s’han concedit a Ana María Romero Burillo, professora de la Facultat de Dret, Economia i Turisme de la Universitat de Lleida (UdL), i al màster interuniversitari en Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania, coordinat per la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (UB).