- El Govern reconeix la magistrada emèrita del TS Rosa Maria Virolés amb el Premi Justícia 2024
- També distingeix 16 persones i 2 iniciatives per la seva contribució a la millora de la justícia a Catalunya
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha reivindicat avui “institucions fortes” durant l’acte de celebració del Dia de la Justícia al Palau de la Generalitat, on s’ha lliurat el Premi Justícia 2024 a la magistrada emèrita del Tribunal Suprem Rosa Maria Virolés i s’han reconegut personalitats i iniciatives destinades a millorar la justícia a Catalunya. En paraules del cap de l’Executiu, “no hi ha cap societat que pugui funcionar bé sense unes bones institucions que funcionin bé amb professionals que tinguin vocació de servir-les”. En aquest sentit, ha reclamat “vocacions” en l’àmbit de la justícia com els professionals reconeguts avui.
El president de la Generalitat ha aprofitat la seva intervenció per mostrar el compromís del Govern amb la institució de la justícia i la voluntat de “procurar tots els mitjans” per garantir el seu bon funcionament. En aquest sentit, ha instat a deixar enrere “anys de soroll” per donar pas a “uns anys de col·laboració plena i reforçament dels instruments perquè es pugui proporcionar un servei públic de justícia eficient, modern i a l'alçada del que ens demanen els ciutadans”.
Per la seva banda, el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha posat en valor l’Observatori de la Justícia de Catalunya, “on ens hem assegut per primera vegada totes les parts implicades; les parts institucionals, la part de la judicatura, la part del Ministeri, el Consell GPJ i els diferents operadors per marcar quins són els reptes”. “No és temps de diagnosi, és temps de cercar solucions als problemes que tots coneixem”, ha afegit.
Virolés, una vida al servei de la justícia
El Premi Justícia de Catalunya és la més alta distinció que atorga la Generalitat de Catalunya en aquest àmbit i en aquesta ocasió ha reconegut la tasca de Rosa Maria Virolés. Membre de la carrera judicial des de 1988 i jubilada l'any passat amb la categoria de magistrada del Tribunal Suprem, Rosa Maria Virolés Piñol ha dedicat la seva vida professional i acadèmica a l’estudi, difusió i especialització en l’àmbit del dret social i laboral, contribuint al desenvolupament d’una societat més justa i democràtica.
És especialista en l'ordre jurisdiccional social des de 1990, any en què va ser destinada a la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya fins el 2006. El 2006 va ser nomenada magistrada del Tribunal Suprem i destinada a la Sala Quarta d'aquest Tribunal, de la qual va ser la presidenta en funcions. En la vessant acadèmica, Virolés ha realitzat estudis de Dret i de Graduat Social i compta també amb un doctorat. Ha estat docent universitària durant 32 anys ininterromputs.
El premi s’atorga juntament amb 10 medalles d’honor i 7 mencions honorífiques, i l’objectiu és reconèixer les iniciatives, actuacions, estudis i propostes que han suposat una millora considerable del dret civil català i de la justícia a Catalunya.
Medalles d’honor
Adolfo García Morales. Magistrat i president de l'Audiència Provincial de Girona en funcions, ha ocupat diferents destins a Catalunya. Ha col·laborat activament amb el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica per reduir l'internament penitenciari, amb l'objectiu d'avançar en la cohesió social i la seguretat ciutadana. També és advocat fiscal, en excedència des de 1992, i té una àmplia experiència impartint formació. El conjunt de la seva trajectòria professional el fan mereixedor d’aquest reconeixement
Jorge Jiménez Martín. Magistrat, exdirector de l'Escola Judicial, va accedir a la carrera judicial el 2001 i, posteriorment, promogut a magistrat, i amb especialització en la jurisdicció de menors. És expert col·laborador de la Childre’s Right Division del Consell d’Europa i ha compaginat la tasca judicial amb la tasca docent. Cal destacar la gran col·laboració entre l'Escola Judicial i el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, especialment amb el Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada del Departament, sobretot pel que fa a la formació de català i en el dret civil propi. Se li reconeix el conjunt de la seva trajectòria, marcada per la professionalitat i el compromís constant.
Miguel Ángel Aguilar García. Fiscal de Sala Coordinador contra els Delictes d'Odi i Discriminació de la nova Unitat de Delictes d'Odi i Discriminació de la Fiscalia General de l'Estat, va ingressar a la carrera fiscal el 1993 i la seva primera destinació va ser a la Fiscalia Provincial de Barcelona. El 2009 es va posar al capdavant del Servei de Delictes d'Odi i Discriminació de la Fiscalia Provincial de Barcelona, que ha coordinat fins al juny de 2023. Es distingeix per la seva lluita contra qualsevol tipus de discriminació al llarg de la seva dilatada experiència en aquest àmbit.
María Pilar Izaguerri Gracia. Fiscal des de 2004 i amb més de 20 anys d’experiència en dret penal, destaca per la seva contribució per a un millor abordatge dels delictes de tràfic de persones i estrangeria, posant l’accent en la protecció i la no revictimització des del garantisme i el respecte als drets fonamentals de les persones.
Joaquim Martínez Sánchez. Lletrat de l’Administració de justícia i secretari de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Ha estat secretari coordinador provincial de Barcelona i lletrat de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. La seva trajectòria es caracteritza per un afany continu en la millora de la qualitat del servei de la justícia i satisfer les necessitats de la ciutadania amb bones pràctiques de gestió.
Encarna Orduna Pardo. Expresidenta del Consell dels Il·lustres Col·legis de l'Advocacia de Catalunya (CICAC), i advocada en exercici des de l'any 1992. Amb el seu tarannà conciliador, ha contribuït durant el seu mandat al capdavant del CICAC a enfortir la col·laboració i cooperació entre les institucions i l’advocacia, defensant els interessos del col·lectiu i alhora amb la mirada posada a prestar un millor servei públic de la justícia al conjunt de la ciutadania.
Jesús Bley Gil. Procurador dels tribunals i membre actiu de la Comissió d’Assistència Jurídica Gratuïta de Barcelona des de 1997, ha estat un veritable referent en l’àmbit de la justícia gratuïta, demostrant una sensibilitat excepcional envers els col·lectius més vulnerables, i un garant de la defensa i la representació institucional de la procura.
Rosa Ana Alija Fernández. Professora agregada de Dret Internacional Públic a la UB, ha dedicat gran part de la seva recerca en l’àmbit del dret internacional penal, en la protecció internacional dels drets humans i en la justícia transicional, fent aportacions d’important rellevància en reparació a les víctimes i en memòria democràtica.
Elena Larrauri Pijoan. Catedràtica de Dret Penal i Criminologia de la Universitat Pompeu Fabra, amb estades de recerca a prestigioses universitats estrangeres, ha centrat les seves línies d’investigació en els sistemes penitenciaris, antecedents penals i anàlisi de gener del sistema de justícia penal. Se li reconeix la seva contribució en l’estudi de la visió més humanista dels sistemes penitenciaris.
Núria Soler Murall. Llicenciada en Medicina i Cirurgia, metgessa forense i subdirectora de la Divisió de l’Institut de Medicina Legal a les Terres de l’Ebre, des que es va crear i fins a l’actualitat. Se li reconeix la seva sòlida trajectòria professional a la demarcació, marcada per l’excel·lència i pel treball constant al capdavant de l’equip forense, així com el seu compromís inequívoc amb les víctimes més vulnerables.
Mencions honorífiques
Pla pilot de justícia restaurativa d'adults a Tarragona i les Terres de l'Ebre. Un servei pioner i una de les primeres propostes desenvolupades dins a l’Estratègia Justícia Restaurativa 2030, que té per objectiu universalitzar el servei de justícia restaurativa de qualitat a tot Catalunya.
Comissió de Digitalització de l'Observatori Català de la Justícia. Creada el 2023, la Comissió ha portat a terme la definició dels eixos estratègics, reptes i objectius per avançar cap a una Administració de justícia que posi el ciutadà al centre, a través de l’impuls de la digitalització
Francesca Terrón Collado. Jutgessa de pau de Salt des de 2013, actualment és la secretària general de l'Associació Catalana en pro de la Justícia, l'única associació de jutges de pau en tot l'Estat. Se li reconeix el seu compromís amb la justícia de pau a Catalunya, fent-la més propera i accessible.
Anna Huerta Valiente. Funcionària interina destinada a l’Oficina d’Atenció Ciutadana de l’Hospitalet de Llobregat, destaca per la seva contribució a apropar l’Administració de justícia a la ciutadania, desenvolupament les seves tasques amb vocació, paciència, empatia i tracte exquisit.
Isabel Bobes Castell. Tècnica dinamitzadora del Servei Lingüístic de l'àmbit judicial del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica a les Terres de l'Ebre. S’ha distingit per la seva tasca per al foment i normalització del català en les oficines judicials.
Sergio Silva Rivero. Funcionari jubilat, ha estat delegat sindical de justícia a Catalunya i responsable de l’acció sindical de justícia pel sindicat Central Sindical Independent de Funcionaris (CSIF). Es reconeix per la seva capacitat negociadora i participació en l’Acord marc de condicions de treball del personal de l’Administració de Justícia 2006 i de 2024.
Vicente Navarro Pérez. Funcionari i representant sindical, ha estat secretari general del Sindicat de Treballadors de l’Administració de Justícia (STAJ), i ha destacat per la seva dedicació a aquest col·lectiu i per la seva contribució en la negociació de tots els acords de millora de condicions de treball.