1. El cap de l’executiu ha participat en l'acte dels 20 anys de l’Euroregió Pirineus Mediterrània, l’organització de cooperació territorial entre els governs de Catalunya, les Illes Balears i la Regió d’Occitània
Euroregió{"name":"2024/11/07/19/29/506a3c83-6950-4adc-81f3-7b3daa367b47.jpg","author":"Jordi Bedmar","type":"0","location":"0","weight":103739}

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha fet avui el discurs de cloenda de l’acte del 20è aniversari de l’Euroregió Pirineus Mediterrània, l’organització de cooperació territorial entre Catalunya, les Illes Balears i la Regió d’Occitània, que s’ha celebrat al Palau de Pedralbes.

El cap de l’Executiu ha assenyalat que el món viu canvis profunds en tots els àmbits i que cal replantejar-se quina Europa volem. “No ens podem entretenir: Europa ha de prendre les regnes del seu destí”, ha afirmat.

El president Illa ha recalcat que cal “reivindicar més que mai i defensar el nostre espai públic compartit que és Europa” en un context geopolític marcat pels resultats de les eleccions als Estats Units i les guerres a Ucraïna i Orient Mitjà, i ha destacat que Europa és l’únic espai que uneix la generació de prosperitat, la democràcia i l’estat del benestar.

Ha reivindicat que l’Euroregió és “un exemple que la política de l’optimisme responsable, la política de l’entesa, de l’acord i de teixir complicitats és possible i serveix per millorar la vida de les persones” i ha fet una crida a “continuar amb els valors, el progrés i el benestar” amb els que es va fundar aquesta aliança fa 20 anys.

En aquest sentit, el president ha assegurat que el primer que cal fer “per continuar creient en el nostre futur compartit és recuperar la nostra humanitat compartida enfront de la barbàrie, la deshumanització i els discursos d’odi”.

També ha apostat per “convertir la nostra prosperitat en una prosperitat compartida que arribi a tots els espais de l’Euroregió Pirineus Mediterrània”, i ha afegit que confia en el potencial que té aquest territori. Per fer-ho, ha apuntat que, entre d’altres, cal avançar en infraestructures com el Corredor ferroviari del Mediterrani i les connexions energètiques transfrontereres.

Euroregió{"name":"2024/11/07/19/29/3b7284f6-c0fa-498b-b8c2-f47662ee881b.jpg","author":"Jordi Bedmar","type":"0","location":"0","weight":105318}

Prèviament, el conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, ha pronunciat unes paraules de benvinguda, en què ha valorat que “l’Euroregió contribueix a fer una Europa més forta, que també vol dir descentralitzada. Contribuïm sobre el terreny a aprofundir en la cohesió social, a un mercat únic i sense obstacles”. “Esborrem fronteres, perquè els grans reptes que ens ocupen no en tenen”, ha afegit Duch, per qui, “quan esborrem fronteres i personalismes, quan treballem pel bé comú, som capaços de trobar consensos per aplicar polítiques que millorin la vida de la gent”.

També han fet parlaments la consellera de la Presidència i Administracions Públiques de les Illes Balears, Antònia Maria Estarellas; i la vicepresidenta d’Occitània i responsable d’Ensenyament Superior, Recerca, Europa i Relacions Internacionals, Nadia Pellefigue. Totes dues han destacat la necessitat de reforçar la col·laboració entre les regions per afrontar els seus “punts febles”, especialment el canvi climàtic a la Mediterrània, i han valorat la tasca de l’Euroregió a l’hora d’aconseguir finançament europeu per a projectes del territori.

El conseller Duch, la consellera Estarellas i la vicepresidenta Pellefigue han signat la declaració conjunta “L’Euroregió Pirineus Mediterrània: sòcia estratègica de la política de cohesió”, en què els tres governs insten la Unió Europea a continuar promovent la participació directa dels governs regionals i locals, així com de les institucions europees de cooperació territorial. La declaració també proposa que la política de cohesió doni més espai a les euroregions i que els programes europeus en reconeguin el paper com a institucions transnacionals.

La jornada també ha comptat amb la intervenció del vicepresident del Parlament Europeu, Younous Omarjee, que ha aportat la visió de la nova Eurocambra sobre la cooperació territorial europea, el representant de la Comissió Europea a Barcelona, Manuel Szapiro, i el secretari general de l’Euroregió Pirineus Mediterrània, Xavier Bernard-Sans, entre d’altres.


L’Euroregió Pirineus Mediterrània

L’organització ha aprofitat aquesta jornada per fer balanç de la seva actuació al llarg d’aquestes dues dècades, del seu paper a Europa i del seu impacte al territori, especialment a la Mediterrània.

Des que es va crear, l’Euroregió ha donat suport a la cooperació entre els actors socioeconòmics i culturals dels tres territoris gràcies al seu finançament propi, que destina a les nombroses convocatòries de projectes i a ajuts a la mobilitat d’estudiants entre les universitats de l’Euroregió. En total, en vint anys, l’Euroregió ha finançat més de 5 milions d’euros d’ajuts per a 2.100 beneficiaris.

L’Euroregió també ha participat en 16 projectes europeus, amb més de 100 socis implicats d’arreu d’Europa, en què s’han obtingut més de 25 milions d’euros de fons europeus, 22 dels quals per als territoris de l’Euroregió.