- El cap de l’Executiu ha encapçalat la signatura del Pacte Nacional per la Llengua, amb un full de ruta fins al 2030 i un pressupost inicial de més de 255 milions d’euros per al 2025, la xifra més alta destinada a política lingüística a Catalunya
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha assegurat aquest matí, durant l’acte de signatura del Pacte Nacional per la Llengua, que el Govern de Catalunya “volem i ens comprometem a fer que el català segueixi formant part de la columna vertebral de la nació catalana”.
El Govern, encapçalat pel president Illa, i una representació del món polític i social del país ha signat a l'Institut d'Estudis Catalans el Pacte Nacional per la Llengua, un compromís col·lectiu per garantir el futur del català. El text final és fruit d’un treball intens i coral que ha implicat els grups parlamentaris i que ha comptat amb una forta participació ciutadana i l’aportació de nombrosos experts, agents socials, culturals i econòmics.
Després de la signatura, el cap de l’Executiu ha afirmat que “des d’avui tenim el deure compartit de dur el pacte del paper al carrer”. “El català és una llengua amb una història mil·lenària, però sobretot la volem una llengua del segle XXI de ple dret, un element indispensable de prosperitat, cohesió, gaudi i convivència”, ha reblat.
Durant la seva intervenció en l’acte, el cap de l’Executiu ha assenyalat que el Pacte Nacional per la Llengua “és de tots i de totes” i “té les portes obertes a tots els que s’hi vulguin sumar”. “El Pacte Nacional per la Llengua és una invitació oberta i permanent a sumar a favor del català”, ha conclòs.
El Pacte Nacional per la Llengua
El Pacte parteix d’un diagnòstic que aborda els factors de fons que condicionen la situació del català i formula objectius ambiciosos però realistes, orientats a la millora efectiva del coneixement i l’ús social de la llengua. Les mesures que recull defugen els plantejaments simbòlics, i són aplicables i avaluables. El Pacte també constitueix un compromís d'actuació de tots els signants fins al 2030 i aspira a captar noves adhesions d’institucions, entitats, empreses i formacions que comparteixin els principis del Pacte i vulguin treballar en la mateixa línia.
El procés d’elaboració del Pacte va arrencar el setembre del 2021 amb una resolució del Parlament, va ser objecte d’un procés participatiu amb un ampli ressò durant el 2022, que va recollir més de 2.500 propostes per part de la ciutadania, entitats i societat civil. Aquesta participació va transformar-se posteriorment en un document d’objectius i mesures que ha estat objecte de debat i negociació que ara arriba a la seva fi.
9 horitzons de treball i 21 àmbits d’actuació
El Pacte fixa l’any 2030 com a horitzó estratègic per assolir els seus objectius i s’estructura en 9 horitzons de treball i 21 àmbits d'actuació que abasten tots els contextos de la vida contemporània: des de l’educació i la universitat fins al món laboral, passant per la salut, la cultura, la tecnologia, la cohesió social, entre d’altres. Aquestes propostes s’aniran desplegant progressivament i es revisaran any a any. Per garantir-ne els recursos, el Pacte estableix un compromís pressupostari mínim anual de 200 milions d’euros per a la política lingüística de tota la Generalitat.
Els nou horitzons estratègics que recull el Pacte són:
Horitzó 1: Una política lingüística que permeti superar els reptes amb què s’enfronta la llengua catalana:
On es defineixen els criteris generals d’una política lingüística integral: acció coordinada entre les administracions públiques, els actors polítics, el sector privat, les entitats, el sector associatiu i el conjunt de la població, dotació estable de recursos durant el proper quinquenni, responsabilitat col·lectiva i aposta per la cohesió social, la inclusió i la tecnologia.
Horitzó 2: Una llengua que creix en nombre de parlants:
Es proposa l'objectiu ambiciós que el nombre de persones que saben parlar català augmenti per sobre del ritme de creixement demogràfic, amb l’objectiu d’incorporar 600.000 nous parlants entre 2025 i 2030.
Horitzó 3: Una llengua plenament oficial a les institucions públiques, empreses i serveis:
Es planteja l’objectiu de garantir la presència efectiva del català a tots els nivells de l’administració pública, al sistema judicial, els serveis i el sector privat, així com treballar de manera transversal per aconseguir-ne el reconeixement oficial de la llengua catalana a la Unió Europea.
Horitzó 4: Un model educatiu i universitari que garanteixi el ple accés a la llengua i impulsi la cohesió social:
El Pacte defineix el català com a llengua vehicular normal del sistema educatiu i ha de garantir-ne el coneixement efectiu per part de l’alumnat. Igualment, aposta per una universitat que utilitzi el català com a llengua acadèmica normal i garanteixi que els seus graduats tenen les competències lingüístiques necessàries per exercir a Catalunya.
Horitzó 5: L’aprenentatge i ús de la llengua entre la població adulta:
Es preveu reforçar de manera estable i garantida l’oferta formativa per a persones adultes, especialment per a les nouvingudes, amb l’objectiu de facilitar-ne el coneixement i ús del català en la vida quotidiana i professional.
Horitzó 6: Un món del treball que incorpora plenament l’ús, l’aprenentatge i l’acreditació de la llengua:
El Pacte reconeix el paper central del món del treball a l’hora de construir una societat lingüísticament cohesionada i que respecti el dret dels treballadors d’accedir a la llengua, i situa com a prioritat multiplicar les opcions d’aprenentatge i ús del català en l’entorn laboral.
Horitzó 7: Una oferta cultural i comunicativa que reforça l’ús de la llengua i en facilita la identificació:
S'advoca per incrementar i diversificar l’oferta cultural i mediàtica per impulsar-ne la presència tots els formats i canals, especialment en els àmbits digitals i audiovisuals. També es vol garantir l’accés equitatiu a continguts de qualitat que reforcin la vinculació amb la llengua, especialment entre les noves generacions.
Horitzó 8: Una llengua compartida, reconeguda i equipada per als reptes contemporanis:
El Pacte aposta per reforçar la cooperació de tots els territoris de la comunitat lingüística i reforçar els instruments lingüístics i tecnològics que en facilitin l’ús. També es vol garantir que la llengua s’adapti als nous contextos socials i digitals i que sigui percebuda com una eina útil, moderna i compartida.
Horitzó 9: Una societat compromesa amb l’ús i la promoció de la llengua:
Es promourà una consciència lingüística col·lectiva que reforci la vinculació de la societat amb la llengua catalana. S’impulsaran accions de sensibilització, especialment entre les noves generacions, per fomentar actituds positives envers l’ús del català i la seva transmissió intergeneracional. També es vol garantir que totes les opcions ideològiques i socials se sentin interpel·lades en la promoció de la llengua com a element de cohesió i de projecte compartit.
Dins del marc procedimental dels 9 horitzons, el Pacte activa un primer paquet d'accions immediates per al 2025, amb un pressupost inicial de més de 255 milions d’euros, la xifra més alta mai destinada a la política lingüística a Catalunya, i una actuació transversal des de tots els departaments del Govern. Així, aquest 2025, es traduirà en iniciatives diverses, com ara: una campanya de benvinguda de les persones nouvingudes per informar-les de la realitat lingüística del país i facilitar-los l’accés immediat als recursos per aprendre català des del primer dia; en l’àmbit del món laboral, posarà en marxa el grup de treball del Consell del Diàleg Social encarregat de desenvolupar un pla específic de foment de la llengua com a competència professionalitzadora en el món del treball; en l’àmbit municipal, posarà a disposició dels ajuntaments un model de pla de gestió lingüística perquè puguin desenvolupar les seves línies de treball, a més d’una línia de subvenció per incentivar l’aprenentatge i ús de la llengua; en l’àmbit comercial, desplegarà un pla específic d’informació, formació in situ i assessorament i suport als establiments per facilitar el compliment de la normativa; i en el foment general de l’ús, preveu a la tardor una nova campanya de gran abast per estimular l’ús del català entre els qui ja el parlen i promoure’l entre els nous parlants.
Per garantir el desplegament del Pacte amb eficàcia i continuïtat, s'ha dotat el procés d’una governança reforçada. La creació del nou Departament de Política Lingüística permet disposar d’una estructura estable de coordinació i seguiment del Pacte, responsable de desplegar i estabilitzar els compromisos assumits. El conseller competent compareixerà anualment davant el Parlament i el Consell Social de la Llengua per presentar la memòria d’execució i els indicadors de progrés, assegurant així que es reten comptes davant la ciutadania.
Partint del principi que la política lingüística es fa des de totes les institucions, el conseller de Política Lingüística ha fet una crida a tots els municipis, entitats, institucions i empreses del país perquè es facin seu al Pacte i desenvolupin els seus propis plans lingüístics disposant dels serveis que el Consorci per a la Normalització Lingüística els ofereix. Aquest compromís pot traduir-se en una gran varietat d’accions de proximitat que impulsin l’ús del català en tots els àmbits de la vida.
En paraules del conseller Vila: "Avui pactem un contracte de país: un compromís que ha de regir la política lingüística més enllà de les legislatures i els càrrecs. El Pacte Nacional per la Llengua crea un marc que ens permet treballar amb una perspectiva temporal i amb mesures concretes des del primer dia”.
Llista de signants del Pacte Nacional per la Llengua:
Entitats de llengua
Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana
Plataforma per la Llengua
Institut d’Estudis Catalans
Òmnium Cultural
Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals
Fundació.cat
Entitats de la societat civil
Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya
Associació de Mestres Rosa Sensat
Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya
Federació Catalana de Municipis
Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciència de Catalunya
Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya
Confederació de Cooperatives de Catalunya
Agents econòmics
Unió de Pagesos
Unió General de Treballadors (UGT)
Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC)
Consell General de les Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació de Catalunya
Foment del Treball
Comissions Obreres (CCOO)
Unió Sindical Obrera de Catalunya (USOC)
La Intersindical
Partits polítics
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC)
Comuns