- El cap de l’Executiu ha presidit l’acte homenatge a les persones deportades, quan es commemoren 80 anys de l’alliberament dels camps de concentració nazis
El Palau de la Generalitat ha acollit aquesta tarda un acte d’homenatge a les persones deportades on el president Illa ha declarat en el seu parlament que mantenir viva la memòria serveix “perquè prenguem consciència dels sacrificis dels nostres avantpassats” per tal que les “generacions posteriors prenguin consciència d’on venim i no deixin peu a què es puguin tornar a repetir".
L’objectiu d’aquest acte ha estat preservar la memòria de les víctimes, reconèixer-ne la dignitat i reivindicar el seu llegat de lluita i compromís amb els valors democràtics, és per això que el cap de l’Executiu ha demanat que “no defallim en la defensa de la democràcia".
El president Illa ha advertit que “vivim moments que, mirem on mirem, l’extrema dreta avança i l’auge de conflictes bèl·lics són una evidència”, però ha clamat que el Govern de la Generalitat estarà “en primera línia en la defensa i l’enfortiment de la democràcia que ens hem guanyat a pols”.
Segons el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat, Ramon Espadaler, aquest és un “acte de justícia”, i ha recordat que “no estem parlant d’estadístiques, estem parlant de persones i estem parlant de vides truncades”.
A més, ha reivindicat la importància que les polítiques de la memòria democràtica “són un deure cívic i un deure ètic”,i ha assegurat que “no es pot canviar el passat, però es pot canviar la forma com s’interpreta” per “posar llum i acabar amb els silencis”.
Un dels moments centrals de la jornada ha estat la celebració d’una taula rodona amb descendents de persones deportades a Catalunya, que han compartit vivències familiars, reflexions i propostes sobre la difusió i la divulgació de la memòria. Les intervencions han valorat el paper fonamental de les famílies en la preservació de la memòria democràtica i en la defensa del “Mai Més”.
Els participants han estat:
- Esther López, filla d’Amadeu López, resistent antifranquista, deportat a Mauthausen, supervivent i fundador de l’Amical de Mauthausen.
- Llibert Villar, fill de Lluís Villar, deportat a Mauthausen i assassinat a Gusen l’any 1941. És president d’honor de l’Amical de Mauthausen i altres camps.
- Carme Rei, neboda de Conxita Grangé, resistent, deportada a Ravensbrück i última supervivent catalana dels camps de deportació. El Govern de la Generalitat commemora enguany el centenari del seu naixement, amb un any d'activitats per recordar la seva trajectòria de resistència i compromís.
- Enric Garriga: fill de Marcel·lí Garriga, deportat i supervivent de Buchenwald. És l’actual president de l’Amical de Buchenwald.
Un altre moment destacat ha estat la ponència de la doctora Sara J. Brenneis, catedràtica d’espanyol a l’Amherst College (Massachusetts), titulada La validesa de la memòria democràtica dels deportats: 80 anys de lluita contra l’oblit a Catalunya i a Espanya. La intervenció de Brenneis ha aportat una perspectiva acadèmica sobre el paper dels deportats republicans en la construcció de la memòria democràtica.
L’acte ha estat conduït per la periodista Montserrat Armengou Martín, directora del programa Sense ficció de TV3 i amb una trajectòria consolidada pel que fa a la investigació periodística sobre la repressió franquista i la deportació.
També hi han assistit familiars de persones deportades, membres d’entitats memorialistes i representants institucionals.
El Memorial Democràtic és l’entitat de la Generalitat de Catalunya organitzadora de la jornada, que té per missió la recuperació, la commemoració i el foment de la memòria democràtica a Catalunya.
