- Ha estat una restauració integral del claustre major, tant de les cobertes com dels diferents elements escultòrics, i el nou enjardinament del claustre
- Paral·lelament, en el decurs de les obres s’ha iniciat un projecte de recerca dels sarcòfags de la galeria nord i sud que ha posat al descobert una important necròpoli de la noblesa medievalcatalana
- L’actuació s’inscriu en el marc del programa Temps de Gòtic, una col·laboració entre la Generalitat i la Fundació ”la Caixa”
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha participat aquest divendres en l’acte d’inauguració de la restauració del claustre gòtic del Reial Monestir de Santes Creus, a Aiguamúrcia (Alt Camp), en el marc del programa Temps de Gòtic, impulsat pel Departament de Cultura i la Fundació “la Caixa”. “Santes Creus és un símbol de l’empenta del país, de l’ambició que hi havia en aquells moments, de la capacitat de persistència també en el temps, i de la voluntat de ser de Catalunya”, ha afirmat el cap de l’Executiu. Durant la seva intervenció, el president Illa ha posat en valor que recuperar el patrimoni “no és mirar enrere, sinó mirar endavant”.
El cap de Govern ha destacat que “Santes Creus és part important de la història de Catalunya”, i ha reivindicat el monestir com un espai “inspirador”, que expressa “l’austeritat i la magnificència”, i que ajuda a “saber on anem” com a societat. A més, ha felicitat els equips implicats en una obra que ha finalitzat “abans del termini previst” i que “ha donat peu a un nou projecte, l’estudi de les necròpolis que han aparegut”.
En el tram final de la seva intervenció, el president Illa ha fet una crida a la “prudència màxima” davant l’onada de calor i ha alertat sobre l’últim incendi declarat avui a Girona, que ha provocat el confinament preventiu de la urbanització de les Pedreres i el barri de la Font de la Pólvora. “Portem unes setmanes amb una onada de calor molt forta, i l’incendi més preocupant fins ara ja s’ha cobrat dues vides”, ha advertit. En aquest sentit, ha demanat “atenció especial” a les indicacions dels bombers en cas de foc i ha recordat que “l’arquitectura que tenim a Catalunya fa que sigui molt difícil que cremin els edificis: confineu-vos, feu cas de les autoritats”.
Restauració del claustre gòtic
Aquest mes de juny han finalitzat les obres de restauració del claustre gòtic del Reial Monestir de Santes Creus, a Aiguamúrcia (Alt Camp). El projecte ha estat una restauració monumental que ha tingut com a objectiu resoldre les patologies del claustre gòtic, tot garantint la conservació del conjunt mitjançant la impermeabilització de les cobertes, la millora dels sistemes de drenatge de l’aigua i el nou enjardinament del claustre.
Aquesta millora del conjunt retorna a l’edifici el seu valor patrimonial i cultural, a més de garantir la seva conservació per a generacions futures. L’execució de l’obra s’ha produït en 26 mesos, 10 menys dels previstos inicialment.
El cost del projecte global de restauració ha estat de 3.665.546 €. D’aquests, 2.165.543€ han estat finançats pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i 1.500.000 € per la Fundació “la Caixa”, en el marc del programa Temps de Gòtic, en el que les dues institucions col·laboren per millorar i conservar el patrimoni gòtic de Catalunya. Les obres han estat executades per l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) del Departament de Territori.
Les actuacions s’han dut a terme al claustre i als seus espais immediats, contemplant les quatre galeries, els sepulcres, les creueries, les voltes, els paraments i el lavatori. Per tal de garantir un bon estat de conservació i d’ús d’aquest sector de l’edifici. Una de les principals actuacions ha estat l’eliminació de les humitats en la coberta i la nova instal·lació dels canals d’evacuació. Unes obres que, més enllà de l’adequació i impermeabilització de la coberta, han millorat el sistema de drenatge, gràcies a la reutilització d’un antic pou cisterna que hi ha al pati del claustre i que garanteix l’absorció de l’excés d’aigua.
Alhora el projecte ha inclòs també la restauració de paraments petris i del templet del lavatori, el qual ha tornat a la seva fisonomia original amb el tancament de tots els costats, excepte el d’accés al claustre. També s’ha incorporat una nova il·luminació a les galeries del claustre i l’enjardinament del seu pati. Pel que fa a la il·luminació, que ha anat a càrrec de l’empresa especialitzada Intervento, cal destacar la instal·lació d’unes lluminàries que volen reproduir l’atmosfera sòbria i serena pròpia del Cister, alhora que permetrà incloure aquest espai claustral al programa cultural del monument amb noves propostes de visita.
El projecte de restauració s’ha desenvolupat de manera que comportés la menor incidència a la visita pública del monument. Per això, durant les obres, les visites al monument han continuat amb normalitat, adaptant-se a l’evolució de la intervenció.
El claustre, d’estil gòtic, és molt ric en decoració, tant a les galeries amb voltes de creueria i finestrals d’arcs ogivals com els capitells, amb una àmplia varietat de motius representats. Els éssers fantàstics o mitològics, els motius zoomòrfics, les escenes bíbliques, els elements heràldics i un gran ventall de personatges són alguns dels motius de decoració que estarien lluny dels preceptes de senzillesa i austeritat propis del Cister.
Recerca del conjunt funerari
En el decurs de les obres del claustre i, per tal de dur a terme la impermeabilització dels murs que degradaven els sepulcres i així poder-los restaurar, es va procedir aldesmuntatge de sis sarcòfags de la galeria nord i tres de la galeria sud. En ells, reposen membres de la noblesa catalana dels segle XIII i XIV, enterrada a Santes Creus arran de la decisió dels reis Jaume el Just i Blanca d’Anjou de convertir el monestir en panteó de la reialesa catalana.
Els treballs es van iniciar per la galeria nord amb l’obertura dels primers sarcòfags que posaven al descobert unes restes, la majoria d’elles intactes, que documenten diferents tipus d’enterraments, tant individuals com col·lectius, en molt bon estat de conservació.
Es tracta d’un important i inèdit conjunt funerari de la baixa noblesa catalana que obre immenses possibilitats d’estudi i de millora del coneixement, tant a nivell arqueològic comantropològic. L’anàlisi de mostres donarà resposta a preguntes que tenen a veure amb el perfil biològic, les condicions de vida i treball, quina era la seva alimentació, les patologies que van patir, les relacions de parentiu entre ells, la identificació dels personatges enterrats o les pràctiques funeràries vigents en aquell moment.
Temps de Gòtic
El programa Temps de Gòtic és un acord de col·laboració entre el Departament de Cultura i la Fundació “la Caixa” que té per objectiu posar en valor, millorar i conservar el llegat patrimonial gòtic de Catalunya mitjançant la restauració, protecció i difusió d’aquest patrimoni, tot estimulant el territori i dinamitzant-lo a nivell cultural, social i econòmic.
El programa, finançat per la Fundació “la Caixa”, compta amb una dotació total de 6,34 milions d’euros i actua en diferents monuments i béns artístics de tota Catalunya.
D’un total d’onze actuacions a monuments gòtics, comptant la present obra, ja són 6 les que s’han finalitzat: La restauració i adequació museogràfica del frontal florentí de la Seu de Manresa (Bages), la restauració de l’església de Sant Llorenç de Lleida (Segrià), la restauració de l’Antic Hospital del Cervelló (Alt Penedès), la restauració dels Reials Col·legis de Sant Jaume i Sant Maties de Tortosa i la restauració d’un tram de Muralla de Tortosa (Baix Ebre). Es troben pendents de finalitzar les 5 actuacions restants: la restauració de l’església de Santa Maria de Sanaüja (Segarra), la restauració de l’església de Sant Domènec de Girona (Gironès), la restauració del Palau Episcopal de Girona (Gironès), la restauració del Castell de València d’Àneu (Pallars Sobirà), i la restauració de l’absis de la Catedral de Santa Maria de Tortosa (Baix Ebre).
