- El cap de l’Executiu i el conseller de Justícia han reconegut, en un acte al Palau, quatre persones que van patir privació de llibertat per motius polítics durant la dictadura franquista
El president de la Generalitat, Salvador Illa, acompanyat del conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha encapçalat aquest matí al Palau l’acte de reconeixement i reparació del Govern a quatre persones que van patir privació de llibertat per motius polítics durant la dictadura franquista. Un acte que ha volgut servir per “donar les gràcies i reconèixer el vigor, el valor i el coratge” de tots aquells que “van ser capaços d'oposar-se a un règim franquista que denegava llibertats individuals i col·lectives”.
El cap de l’Executiu ha destacat que es tracta d’un homenatge “per no oblidar ni donar res per fet” i, en el context actual, ha fet un “crit d’alerta” a seguir defensant un règim de llibertat. “Estiguem alerta i actuem de forma imminent quan hi hagi el menor signe de vulneració d'aquests drets, perquè, si això es va fent gran, costa molt corregir-ho”, ha assenyalat.
En aquest sentit, el president ha destacat que s’està treballant per “actualitzar” la llei de memòria democràtica i ha desitjat que hi hagi el “màxim consens possible” entorn del nou text. “Espero que el màxim nombre de formacions polítiques estiguem darrere d'aquest model de convivència i de llibertats que tenim, que els qui homenatgem avui han contribuït a construir amb el seu patiment personal”, ha afegit.
Per la seva part, el conseller Espadaler ha assegurat que, “en el cinquantè aniversari de la mort del dictador, aquest acte s’emmarca dins un programa més ampli per preservar la memòria democràtica i garantir que fets com aquests no es repeteixin”. També ha afegit que “les polítiques públiques en matèria de memòria democràtica es fonamenten en tres conceptes clau: veritat, justícia i reparació. L’objectiu és clar i rotund: el mai més”.
A l’acte també hi ha assistit el director general de Memòria Democràtica, F. Xavier Menéndez, i el president del Consell de Participació del Memorial Democràtic, Carles Vallejo.
Reconèixer les víctimes del franquisme
Al llarg del 2024, els homenatjats en l’acte d’avui, o les seves famílies, han estat beneficiats amb la corresponent indemnització econòmica. Aquestes indemnitzacions s’inscriuen en el marc de les polítiques públiques de memòria democràtica que impulsa el Govern, amb l’objectiu de reconèixer les víctimes de la repressió franquista, garantir el dret a la veritat, la justícia i la reparació, així com establir garanties de no repetició, en defensa del principi de “Mai Més”.
Durant l’acte, s’ha lliurat un diploma acreditatiu que reconeix la privació de llibertat patida com a conseqüència de la repressió política exercida pel règim franquista. Les persones afectades, en nom de les quals s’han expedit els diplomes, han estat:
- Pere Culleré Ruciero. Va estar privat de llibertat a la Presó d’Homes “Model” de Barcelona durant 23 dies, del 31 d’octubre al 23 de novembre de 1973, per un suposat delicte de reunió no pacífica. Ha recollit el diploma ell mateix.
- José Casas Cantons. Va combatre durant la Guerra Civil a la 224 Brigada Mixta de l’Exèrcit Popular Republicà i, després de ser capturat i empresonat per l’exèrcit franquista, va estar privat de llibertat al Batalló de Treballadors núm. 152 de Palència, del gener de 1939 al juny de 1940. Ha recollit el diploma el seu fill, José Maria Casas Padrós.
- José Serrano Mesa. Fou executat per un suposat delicte de rebel·lió militar. Prèviament, havia estat privat de llibertat a les presons de Baza (Granada), Úbeda i Jaén durant més de tres anys, entre el 2 d’abril de 1941 i el 26 de maig de 1944. Ha recollit el diploma el seu fill, José Serrano Asensio.
- Rosendo Barbosa Cruset. Va estat privat de llibertat a la Presó Provincial de Girona, la Presó Provincial de Lleida, la Presó Cel·lular de Barcelona i la Presó Provincial de Santander durant gairebé set anys, entre el 31 de maig de 1939 i el 4 de febrer de 1946, per un suposat delicte d’adhesió a la rebel·lió militar. Ha recollit el diploma el seu net, Climent Pont.
22.512 indemnitzacions concedides
La Generalitat de Catalunya, mitjançant la Direcció General de Memòria Democràtica, concedeix aquestes indemnitzacions a les persones que les sol·liciten i que han estat privades de llibertat en establiments penitenciaris o disciplinaris de l’Estat espanyol com a conseqüència de la repressió política exercida durant la dictadura.
Des de l’entrada en vigor de la normativa (2000), la Generalitat ha atorgat un total de 22.512 indemnitzacions. La consulta de totes les opcions i la informació corresponent al tràmit es pot fer a través del següent enllaç