L'estabilitat, la gestió i la generació de prosperitat compartida marquen un balanç positiu del primer any de Govern

El Govern ha fet un balanç positiu del primer any al capdavant de la Generalitat. El president Illa, en el darrer viatge del curs polític a la Xina, va valorar la feina feta pel Govern i del model de prosperitat compartida amb el qual Catalunya està recuperant el lideratge econòmic. En un context canviant, amb tensions geopolítiques i una guerra aranzelària, Illa aposta perquè Catalunya sigui “un espai de certesa”. Alguns indicadors, com el creixement de l’economia catalana per sobre de la mitjana europea, la fi de l’episodi de sequera o les xifres positives d’ocupació, fan palès que Catalunya “va en el bon camí”.

Avui, dotze mesos després, afirmem que Catalunya s’ha tornat a posar en marxa mostrant la nostra millor versió: una Catalunya forta que sigui el millor lloc per invertir, treballar i viure.

President Illa

Aquest últim any s’han posat les bases del que ha de ser Catalunya en els pròxims deu anys. S’han fet els primers passos d’una etapa d’estabilitat, de retorn al diàleg i de màxima ambició. Tot això, vetllant al mateix temps pel compliment dels acords d’investidura signats amb ERC i els Comuns.

Indicadors en clau de país

L’economia catalana creix un 2,8% interanual el segon trimestre del 2025 i supera la mitjana europea (1,5%). En termes intertrimestrals, l’economia catalana augmenta un 0,6%, quatre dècimes més que a la UE (0,2%). Aquest indicador dona compte de la recuperació del lideratge econòmic de Catalunya a l’Estat.

El preu mitjà del lloguer a les zones regulades del territori es va quedar en els 866,72 euros al tancament del primer trimestre, l’1,32% menys que el mateix període de l’any anterior. Les polítiques públiques aplicades al sector han aconseguit contenir un increment de preus que havia arribat al 37% en els darrers deu anys. Actualment, hi ha 40.586 habitatges destinats al lloguer social a Catalunya, 952 més que durant l’any anterior.

S’ha registrat una reducció de delictes a Catalunya del 5,24% el primer semestre del 2025 en relació amb el mateix període de l’any anterior. Aquesta xifra implica registrar gairebé 16.000 delictes menys en un moment en què s’aposta de forma decidida per la prevenció i el reforç de la plantilla del cos de Mossos d’Esquadra.

S’acaba amb l’episodi més greu de sequera que ha patit Catalunya. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha invertit 39,8 milions d’euros al llarg del primer trimestre a millorar les infraestructures hídriques del país enfront dels 31 del mateix període de l’any anterior. Es destinaran 140 milions d’euros a vuit projectes de modernització de regadius que ja s’han començat a executar i continuaran en els pròxims anys.

Catalunya va tancar el mes de juny de 2025 amb 315.084 persones registrades a l’atur, la xifra més baixa des de l’any 2008. En comparació amb el mateix mes de 2024, l’atur s’ha reduït en 9.882 persones (-3,04%). Alhora, s’ha assolit un rècord històric d’afiliació a la Seguretat Social, amb 3.905.458 persones treballadores, 72.745 més que un any enrere (+1,9%). Aquesta evolució consolida la tendència positiva del mercat laboral i confirma la fortalesa de l’ocupació a Catalunya.

Pla de Govern

S’ha definit i s’ha començat a desplegar un Pla de Govern que compleix amb els acords d’investidura i marca les prioritats polítiques de tota la legislatura. El Govern treballa per recuperar el lideratge econòmic, impulsar polítiques d’habitatge, reforçar la seguretat i millorar els serveis públics. El Pla consta de 260 mesures que ja s’han començat a desplegar aquest últim any i ja tenen impacte a tot el territori.

Entre les 56 mesures més destacades en trobem algunes com:

1. El Pla Catalunya Lidera, que mobilitza fins a 18.500 M€ en cinc anys i impulsa 200 actuacions en cinc sectors estratègics per recuperar el lideratge econòmic.
2. Un nou programa d’habitatge públic per construir 50.000 habitatges fins a l’any 2030 amb una inversió anual de 1.100 M€.
3. Posada en marxa dels préstecs d’emancipació per finançar a joves, d’entre 18 i 35 anys, l’entrada del primer habitatge.
4. El Pla de reforma de l’Administració i millora dels serveis públics, la CETRA. Reformes per professionalitzar la direcció pública, reconèixer el dret a l’error, suprimir la cita prèvia obligatòria i reduir la burocràcia.
5. Increment d’efectius dels Mossos fins als 25.000 agents el 2030, gràcies a l’acord amb l’Estat a la Comissió Bilateral, i el reforç de 34 noves unitats judicials acordades, deu de les quals ja estan creades: cinc jutges en el Pla de xoc contra la multireincidència a Barcelona, quatre nous de Violència sobre la Dona i un de Violència contra la Infància i Adolescència.
6. Pla contra la sequera: un nou model de gestió de l’aigua i d’infraestructures hídriques per fer front a la sequera, reducció de les limitacions d’aigua en deu àrees de Catalunya i una inversió de més de 2.400 M€.
7. Desplegament del Pla de Barris i Viles, que beneficiarà més de 125 municipis fins al 2029 amb 1.000 M€ d’inversió del Govern.
8. Creació de l’empresa mixta Rodalies de Catalunya en el marc del traspàs de l’operativa de Renfe a Catalunya per millorar el servei ferroviari al país.
9. Desbloqueig de decisions estratègiques pel país que havien estat paralitzades com el projecte de millora de la capacitat de l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona - El Prat, seguint els màxims criteris ambientals.

Per assolir aquests indicadors de benestar i aquesta prosperitat, cal construir-la barri a barri. És per això que l’acció del Govern s’ha desplegat amb més de 3.000 activitats arreu del territori català en el darrer any, perquè el model de prosperitat compartida arribi a tothom.