- Aquesta primavera s’ha endegat el primer programa de seguiment d’abelles silvestres en aquest espai natural
La Reserva Natural de Mas de Melons ha registrat aquest any la presència de prop d’un centenar d’espècies d'abelles diferents. Aquests són els primers resultats del programa de seguiment d’abelles silvestres que ha endegat el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica en aquest espai natural protegit situat a Castelldans. L’objectiu d’aquesta iniciativa, coordinada pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), és el d'inventariar i documentar els principals pol·linitzadors que hi ha a la reserva natural, així com conèixer les seves tendències poblacionals al llarg dels anys.
Els ecosistemes pseudoestèpics i agrícoles de Catalunya presenten una gran biodiversitat de plantes i d'artròpodes, entre les quals hi ha espècies de gran rellevància biogeogràfica i rares a escala global. Pel que fa a les abelles silvestres, les prospeccions d’aquesta primera primavera del programa de seguiment han detectat la presència de prop de 100 espècies d'abelles, agrupades en 33 gèneres i cinc famílies, tot i que aquests nombres augmentaran significativament quan es determinin tots els espècimens capturats i a mesura que avanci el seguiment. En línies generals, predominen les espècies mediterrànies, entre les quals destaquen les pròpies d’hàbitats oberts, com són els mosaics de conreus, guarets i erms envoltats de boscos i matollars mediterranis.
Entre les espècies detectades n’hi ha de comunes i més o menys àmpliament distribuïdes pel territori català i ibèric, com per exemple Andrena bicolorata, Andrena leucolippa, Panurgus cephalotes, Anthophora romandii, Anthophora crinipes, Nomada agrestis, Colletes similis, Chelostoma edentulum, Osmia tricornis o Protosmia capitata. També s’hi han trobat altres espècies força rares a Catalunya, com ara Andrena farinosa, Andrena hystrix, Flavipanurgus granadensis, Amegilla savignyi, Eucera caspica, Nomiapis paulyi, Dufourea trautmanni, Icteranthidium grohmanni, Hoplitis papaveris, Osmia ferruginea, Megachile melanogaster, Megachile sicula i Systropha grandimargo, aquesta última inclosa en el catàleg d’espècies amenaçades d’Europa amb la categoria de vulnerable.
Finalment, cal destacar la troballa d’algunes espècies fins ara molt poc documentades de Catalunya i amb marcada preferència per les zones àrides, com són Anthophora hispanica, Anthophora leucophaea, Eucera brachycera, Eucera tricincta i Afranthidium carduele.
Aquests primers mesos de campanya en la recerca i inventari d'espècies han coincidit amb una primavera molt plujosa amb abundància de recursos florals seguida d’un inici d’estiu molt calorós, que ha truncat sobtadament la floració de les plantes, limitant els recursos alimentaris. També s’ha pogut constatar i quantificar que l’abella de la mel (Apis mellifera) és, amb gran diferència, l’abella més abundant a la reserva. De totes les observacions fetes al llarg del transsecte durant els mesos de primavera, un 70% corresponen a aquesta espècie gestionada.
El grup de les abelles silvestres té una gran importància ecològica com a pol·linitzadors de nombroses plantes silvestres i la gran majoria de cultius, contribuint en la producció de llavors i fruits, essent inclús més eficients en aquesta funció ecològica que la coneguda abella de la mel. En aquest sentit, el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica impulsa el Pla intersectorial de conservació dels pol·linitzadors silvestres de Catalunya (PIPOL) que, entre altres mesures, inclou incrementar el coneixement sobre els pol·linitzadors silvestres i millorar-ne la gestió en espais naturals protegits.
