El cap de l’Executiu inaugura el Bosc d’Empremtes en memòria dels afusellats al Camp de la Bota
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha afirmat avui que “sense memòria no es pot construir un futur i sense valors humans no es pot construir cap societat ni cap país”. El cap de l’Executiu ha fet aquestes declaracions durant la inauguració del Bosc de les Empremtes, monument en memòria de les víctimes del Camp de la Bota. “La nostra llibertat d'avui és fruit del sacrifici dels que no la van gaudir, per això és vital mantenir aquests espais de memòria viva”, ha afegit el president Illa.
En el seu parlament, el president Illa ha fet referència als conflictes actuals de Gaza i Ucraïna, advertint que els valors en joc avui són els mateixos que van ser vulnerats a Europa el segle passat: “Ens juguem la dignitat de les persones i el respecte per la vida. I en aquest moment històric no podem defallir i no defallirem”. Per aquest motiu, el cap de l’Executiu ha recordat que “malauradament al món i a Espanya hi ha moviments que pretenen trencar aquest consens al voltant dels valors humans, al voltant de la memòria democràtica”.
El Bosc d’Empremtes
El Bosc d’Empremtes és una gran escultura pública de l’artista Francesc Abad que dona forma al Memorial del Camp de la Bota, impulsada pel Govern com a homenatge a les víctimes de la repressió franquista. L’obra ret homenatge a les persones afusellades pel franquisme al Camp de la Bota entre 1939 i 1952, moltes de les quals van ser inhumades al Fossar de la Pedrera del cementiri de Montjuïc. Amb aquest memorial, el Govern vol mantenir viva la seva memòria i convertir aquest espai en símbol de justícia, reparació i dignitat.
L’acte, conduit per la periodista Cristina Puig, s’ha celebrat al Parc Diagonal-Besòs, i ha comptat també amb les intervencions de l’alcaldessa de Sant Adrià de Besòs, Filo Cañete; l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni; de l’artista i dissenyador del monument, Francesc Abad; el president de l’Associació Pro-Memòria als Immolats per la llibertat de Catalunya, Josep Francesc Colomer, i del secretari d’Estat de Memòria Democràtica, Fernando Martínez.
A la inauguració del Memorial del Camp de la Bota hi assistit el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz; el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler; la delegada del Govern de la Generalitat a Barcelona, Pilar Díaz, i la secretària general de Justícia i Qualitat Democràtica.
Acte central del 50è aniversari de la mort de Franco
La inauguració del Memorial s’emmarca en els actes commemoratius a l’entorn de la mort del dictador Francisco Franco, ara fa 50 anys, i la recuperació dels drets i les llibertats democràtiques, així com de les institucions de l’autogovern catalanes.
Una escultura pública amb vocació pedagògica i col·lectiva
El Bosc d’Empremtes s’erigeix sobre una parcel·la de 163 m² al mig d’un entorn universitari que acull més de 3.000 estudiants. Aquesta ubicació garanteix la visibilitat pública i reforça el caràcter pedagògic del projecte.
L’escultura evoca un raspall invertit, en referència a la cèlebre frase de Walter Benjamin sobre “raspallar la història a contrapèl”. Està formada per més d’un miler de tubs metàl·lics (1276) de 6,1 metres totals d’alçada (0,6m sota rasant + 5,5m sobre rasant), alineats en 33 fileres sobre una empremta dactilar impresa al paviment, que simbolitza les vides arrabassades i la memòria única de cada víctima.
Un altre element destacat és el mur de formigó de 400 x 220 x 50 cm (llargada, alçada i gruix), que evoca el parapet d’afusellament, i reforça el caràcter memorial de l’obra.
Des de la Ronda Litoral, la silueta de l’escultura projecta una imatge impactant i carregada de significat.
El Camp de la Bota: de barri de barraques a espai d’afusellament
Situat entre Barcelona i Sant Adrià de Besòs, el Camp de la Bota va ser un històric barri de barraques ubicat al voltant d'un castell militar decimonònic i del parapet on l'escola d'artilleria feia pràctiques de tir. Durant la Guerra Civil, l’espai es va utilitzar durant un breu període de temps com a punt d'afusellaments i, a la postguerra, la dictadura franquista va utilitzar el parapet per executar de manera sistemàtica prop de 1.700 persones, entre 1939 i 1952.
La majoria dels afusellats van ser acusats del delicte de rebel·lió militar o adhesió a la rebel·lió militar, acusació que la dictadura solia utilitzar per condemnar les persones que van defensar la República. Les autoritats del règim transportaven els cossos fins al cementiri de Montjuïc per inhumar-los al fossar de la Pedrera.