- Des de Palma, on és de viatge oficial, Illa ha remarcat que Catalunya i les Illes Balears han de ser capaces d’establir “una col·laboració i una lleialtat institucional estables, fluides i sòlides”
- El president ha defensat els pescadors del Mediterrani, que “fan una feina respectuosa amb el mar i cabdal per a la prosperitat de les nostres comunitats”, i ha reivindicat per ells “reconeixement i bones condicions de feina”
- En finançament, ha destacat que Catalunya, “en un exercici de compromís i responsabilitat”, ha pactat amb l’Estat una proposta que "beneficia les comunitats, també la balear"
En aquest camp, Illa ha apel·lat al “coratge” i ha instat a un “canvi de paradigma” i a un “salt d’ambició” perquè ja no es poden continuar fent les mateixes polítiques d’habitatge: “Cal actuar en tots els àmbits i cal actuar amb tots els instruments que tenim a la mà. Construint més i més ràpid”. Ha recordat les mesures impulsades pel Govern per augmentar l’oferta i facilitar l’accés als ciutadans a una llar, com el pla de barris, les ajudes per la primera hipoteca o la gestió d’habitatges propietat de la Sareb, i ha dit que ja hi ha en producció “la meitat dels 50.000 habitatges públics que vam anunciar fa un any”.
Precisament l’habitatge ha estat un dels camps on el president ha destacat que Catalunya pot treballar conjuntament amb les Balears, insistint que els vincles creats entre les dues comunitats al llarg dels anys es poden estrènyer encara més “amb el treball compartit”. També ha esmentat les possibilitats de col·laboració per ampliar la vintena de convenis i acords ja vigents, l’acció cultural, la col·laboració entre universitats, la preservació d’un model turístic “que aporti progrés i eviti efectes negatius” o la promoció d’una acció exterior conjunta.
Lleialtat i col·laboració amb les Illes Balears
En referència a aquesta relació entre Catalunya i la comunitat balear, el president ha assegurat que els dos territoris han de ser capaços “d’establir una col·laboració i una lleialtat institucional estables, fluides i sòlides”, que vagin més enllà de la conjuntura política, “de les legítimes discrepàncies” i de les alternances en els governs. “Els reptes que compartim, les oportunitats que podem generar plegats i les solucions que podem desplegar són moltes més que les nostres diferències”, ha destacat.
En aquest sentit, ha agraït a la presidenta Margalida Prohens la trobada que mantindran aquest migdia al Consolar de Mar, perquè “el deure dels representants institucionals és actuar d'acord amb la realitat de les nostres comunitats”.
“El futur de Catalunya, de les Illes Balears i d’Espanya el construirem sobre una confiança restablerta i sobre la capacitat de pactar. Així ens ho demana la ciutadania: apropar postures i construir ponts de consens”, ha declarat el president Illa. I ha assegurat que aquesta és l’actitud amb què Catalunya planteja les propostes, des d'un nou finançament autonòmic fins a una política pública d'habitatge ambiciosa. “Catalunya té la voluntat ferma d'implicar-se amb el conjunt d'Espanya i d'Europa, sempre des de la lleialtat institucional, amb propostes damunt de la taula i amb actuacions tangibles”, ha insistit, per afegir que “les administratives existents amb els nostres veïns són línies de col·laboració i de solidaritat, no pas fronteres”.
En referència al sector pesquer, el president s’ha mostrat “confiat” que Europa “tingui en compte les peculiaritats mediterrànies”. “Els nostres pescadors compleixen: fan una feina respectuosa amb el mar i cabdal per a la prosperitat de les nostres comunitats, per tant, mereixen reconeixement i bones condicions de feina”, ha dit.
Un model de finançament que respongui a les singularitats de les comunitats
En l'àmbit econòmic, el president s’ha referit a la convocatòria del Consell de Política Fiscal i Financera de dilluns per “apel·lar al rigor, al debat seré i a la mirada llarga”, i ha assegurat que Catalunya hi assistirà “per a proposar i col·laborar”.
“Crec, honestament, que les Illes Balears i Catalunya podem posar damunt de la taula seny i deixar enrere retrets”, ha afegit, defensant que el nou model “respongui a les nostres singularitats”. Per aquest motiu ha subratllat que Catalunya ha fet una proposta “que beneficia les comunitats autònomes, també la balear”, i l’ha pactada amb el Govern d’Espanya, “en un exercici de compromís i responsabilitat”.
Illa ha demanat un marc financer “clar”, amb unes “regles iguals per a tots”, però que atenguin les necessitats diferents de cada comunitat. I ha refermat que Catalunya “continuarà sent solidària amb els conciutadans espanyols” perquè “no vol expulsar-se responsabilitats”.