- Martorell és el municipi que més ha augmentat el PIB per càpita, i supera els 200.000 euros
L’any 2023, 208 dels 222 municipis de més de 5.000 habitants i de la resta de capitals comarcals han tingut creixements del PIB per habitant positius respecte de l’any anterior. Estan encapçalats per Martorell (51,9%), Arbúcies (26,7%) i Valls (23,6%) amb increments molt per sobre de la mitjana catalana, que ha estat del 7,2% segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).
L’elevat creixement del PIB de Martorell el situa per primera vegada amb un PIB per habitant per sobre del 200.000 euros (206.550 euros) i és el municipi amb el PIB per càpita més elevat de Catalunya l’any 2023, seguit de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (123.530 euros), Castellbisbal (113.553 euros), la Canonja (112.836 euros), Martorelles (103.980 euros) i Sant Esteve Sesrovires (100.433 euros). A l’altre extrem, hi ha 10 municipis amb un PIB per habitant inferior als 15.000 euros: Santa Coloma de Gramenet, Torrelles de Llobregat, Vilanova del Camí, Calafell, Piera, Roda de Ter, Canyelles, Cunit, Santa Margarida de Montbui i Badia del Vallès.
Per sectors d’activitat, hi ha 24 municipis on la indústria és la principal activitat econòmica, encapçalats per Martorell amb un 86,5% i la Canonja amb 82,5%, i seguits de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (79,6%), Santa Margarida i els Monjos (79,2%), Guissona (78,9%), i Súria (76,4%), tots amb un pes de la indústria superior al 75% i molt per sobre de la mitjana catalana, que és del 19,2%.
El sector dels serveis és la principal activitat econòmica a la majoria de municipis de més 5.000 habitants i capitals comarcals, i en 92 municipis el pes dels serveis supera la mitjana catalana (75,1%). Destaquen Salou (94,7%) i Alella (92,1%), seguits de Tossa de Mar, el Catllar, Altafulla, Calella, Sant Vicenç de Montalt i Barcelona, també per sobre del 90%.
Els municipis on el sector de la construcció té una aportació més elevada en la seva estructura productiva són Deltebre, amb un 19,3%, i Llagostera, amb un 18,3%. A Catalunya, el valor afegit brut (VAB) d’aquesta activitat representa el 5% sobre el total.
Finalment, respecte al sector agrari, que a Catalunya només representa el 0,8% sobre el total del VAB, destaquen Alcarràs, amb un pes d’aquest sector del 18,8%, i Sant Hilari Sacalm, amb un 17,2%.
La Ribera d’Ebre i el Barcelonès són les comarques amb el PIB per habitant més elevat, amb poc més de 71.000 i 44.000 euros respectivament
L’any 2023, la Ribera d’Ebre continua sent la comarca que presenta el PIB per habitant més elevat (71.546 euros), seguida del Barcelonès (44.769 euros), que respectivament estan un 92,0% i 20,2% per sobre de la mitjana catalana (37.259 euros). També se situen per sobre de la mitjana: el Baix Llobregat (42.760, un 14,8%), l’Alt Camp (41.923 euros, un 12,5%), la Segarra (41.137 euros, un 10,4%), Aran ( 40.277 euros, un 8,1%), el Tarragonès (39.146 euros, un 5,1%) i el Gironès (38.581, un 3,5%). A l’altre extrem, se situen el Baix Penedès, el Moianès, el Priorat, el Montsià, el Garraf, el Maresme i l’Anoia, que presenten un PIB per habitant inferior als 26.000 euros, i es troben per sota del 30% de la mitjana catalana.
En relació amb l’any anterior, 37 comarques han incrementat el PIB per habitant l’any 2023. L’Alt Camp és la que més ha crescut respecte a l’any anterior, amb un 19,2%, seguida del Baix Llobregat (13,1%), Osona (12,6%) i la Cerdanya (11,4%). A l’altre extrem, el PIB per càpita disminueix a les comarques de l’Alta Ribagorça (-2,7%), Aran (-3,5%) i també, amb particular intensitat per la disminució en la producció d’energia elèctrica, el Pallars Sobirà (-6,2%), la Ribera d’Ebre (- 9,7%) i la Terra Alta (- 11,4%).
Pel que fa al VAB per sectors, totes les comarques han incrementat el VAB dels serveis en relació a l’any anterior, excepte la Segarra. Els serveis són la principal activitat econòmica al conjunt de Catalunya (75,1%) i a 39 comarques i Aran. Ha generat més del 80% de l’activitat econòmica a les comarques del Barcelonès (89,2%), el Garraf (84,1%), Aran (81,6%) i la Cerdanya (80,1%).
El VAB industrial ha augmentat a 31 comarques l’any 2023 i destaquen en nombres relatius els increments del Solsonès, l’Alt Camp i el Baix Llobregat, amb creixements per sobre del 30%. El sector industrial és la principal activitat econòmica a 4 comarques: la Ribera d’Ebre (70,8%), la Segarra (61,9%), l’Alt Camp (52,7%) ila Terra Alta (44,6%),amb un pes del VAB industrial molt per sobre del conjunt de Catalunya (19,2%).
La construcció ha incrementat el VAB a pràcticament totes les comarques, excepte en el cas de les Garrigues i la Segarra. Les comarques amb proporcions més elevades són la Cerdanya (14,1%) i el Baix Empordà (10,5%), on el pes del VAB de la construcció dobla la mitjana catalana (5,0%). Finalment, el VAB del sector agrari ha augmentat a 35 comarques i Aran. La Noguera i les Garrigues es mantenen amb el percentatge més elevat del VAB agrari, amb un 15,9% i 14,7% respectivament.
L’Idescat publica per primer cop informació del PIB per habitant al Lluçanès
La comarca del Lluçanès es va crear el 12 de maig de 2023 d’acord amb el que disposa la Llei 7/2023, de 10 de maig, de creació de la comarca del Lluçanès. El PIB per habitant del Lluçanès l’any 2023 és de 29.565 euros, un 20,7% per sota de la mitjana catalana (37.259 euros).
En relació amb els sectors d’activitat econòmica del Lluçanès, els serveis són la principal activitat econòmica de la comarca, amb un 54,7%, seguits de la indústria, amb un 28,7%, la construcció, amb un 8,7% i, finalment, el sector agrari, amb pràcticament el 8% sobre el total del VAB de la comarca.
Segons l’avanç del 2024, Castelldefels és el municipi de més de 50.000 habitants on més augmenta el PIB per càpita, un 7,7%, en relació amb l’any anterior
Tots els municipis de més de 50.000 habitants mostren una evolució positiva del PIB per habitant l’any 2024 (dades avançades) en comparació amb l’any anterior. L’increment més rellevant correspon a Castelldefels (7,7%) i Mollet del Vallès (7,5%), mentre que Rubí és el municipi que ha registrat un menor augment (5,2%).
Dels 23 municipis de més de 50.000 habitants, 9 mostren un PIB per habitant superior al de la mitjana catalana (39.531 euros), encapçalats pel Prat de Llobregat (77.939 euros), Sant Cugat del Vallès (59.780 euros) i Barcelona ( 56.360 euros), i seguits per Girona (50.284 euros), Cornellà de Llobregat (50.104 euros), Cerdanyola del Vallès (47.258 euros), Granollers (45.970 euros), Lleida (40.353 euros) i Tarragona (40.047 euros).
Podeu consultar també la infografia del PIB territorial