Jordi Pujol i Soley va néixer a Barcelona el 1930. Llicenciat en medicina, milità en el moviment universitari catalanista d'inspiració cristiana. El 1960, arran d'unes actuacions de protesta contra la visita del general Franco a Catalunya, fou detingut i condemnat a set anys de presó. Després de dos anys i mig de presó i un de confinament, va iniciar una nova línia d'actuació, amb el lema "Fer país", destinada a crear institucions culturals i econòmiques per impulsar el desenvolupament de Catalunya.

El 1974 passà definitivament a l'acció política amb la fundació de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), de la qual fou el primer secretari. Diputat al Congrés des del 1977, Jordi Pujol, encapçalant la coalició Convergència i Unió (CiU), fou elegit president de la Generalitat de Catalunya el 1980 i reelegit els anys 1984, 1988, 1992, 1995 i 1999. El seu govern, nacionalista i europeista, va posar l'accent en la defensa de la identitat i la cultura catalanes, la modernització de l'economia i el desenvolupament autonòmic.

Les eleccions de 16 de novembre de 2003 significaren la fi del seu mandat. El 16 de desembre el Parlament elegí com a nou president de la Generalitat Pasqual Maragall.