Advocat sindicalista durant el primer terç del segle i dirigent d'Esquerra Republicana de Catalunya, participà en la victòria electoral del seu partit l'any 1931, al costat de Francesc Macià.

Va ser escollit primer president del Parlament de Catalunya l'any 1932 i en morir Francesc Macià l'any 1933 fou elegit President de la Generalitat. Hagué de governar en una època de grans commocions socials i polítiques, sobretot en el període de la guerra civil espanyola de 1936-1939. Refugiat a França, després de la victòria del general Franco fou detingut a la Baule per la policia militar alemanya, lliurat al Govern de Madrid i condemnat a mort per un tribunal militar. Morí afusellat al Castell de Montjuïc de Barcelona el dia 15 d'octubre de 1940.