El Palau de la Generalitat, seu de la Presidència

El documental del Palau

  • query_builder  2019
  • date_range  17 minuts

El Palau de la Generalitat és la seu de la Presidència i del Govern de Catalunya. A l'interior, s'hi manté la intensa activitat pròpia d'un govern. En aquest edifici es prenen decisions que afecten la vida dels catalans i les catalanes.

També s'hi acullen els actes polítics i institucionals més rellevants del país: reunions d'alt nivell, visites institucionals, lliuraments de medalles i guardons, audiències, recepcions...

Històricament, la Diputació del General de Catalunya, coneguda popularment com Generalitat, té els seus orígens en les antigues Corts Catalanes, assemblea de representació parlamentària que compartia el poder amb el monarca, essent un dels primers òrgans d'aquesta naturalesa a Europa.

El primer president va ser Berenguer de Cruïlles, nomenat a les Corts de Cervera de 1359. L'any 1400, es van comprar els edificis ubicats en aquest mateix indret per establir-hi la seu permanent de la institució.

La façana principal (1597-1619), obra de Pere Blai, és l'exemple principal de l'arquitectura civil de l'època del Renaixement a Catalunya.

Portada del llibre: El Palau de la Generalitat de Catalunya. Resum de 600 anys d'art.Veure el llibre
El Palau de la Generalitat de Catalunya.
Resum de 600 anys d'art.

Coneix el Palau de la Generalitat

1

Façana gòtica del carrer de Sant Honorat Marc Safont. Cap a 1415-1425

Façana gòtica del carrer de Sant Honorat

És una de les façanes més reeixides de la peculiar arquitectura gòtica catalana. Salva amb perícia el plec vertical que venia obligat pel carrer i resol els dos paraments que es formen amb gràcia i equilibri compositiu. Les dues fileres de finestres sobreposades, de les anomenades coronelles, li donen un aire imponent i bell alhora. Les grans, de dues fines columnes o mainells, mostren la noblesa dels espais interiors més importants.

A banda i banda del portal major senyalat amb l'escut de Sant Jordi, hi ha les entrades dels antics guardes de la casa, com es pot veure en les figures en relleu que hi ha a la dovella central de cada porta. Una d'aquestes portes, encara ara, fa les funcions d'entrada i control de personal i serveis.

2

Sala de conferències

Sala de conferències

A la planta baixa hi ha la Sala de conferències, amb capacitat per a més de 200 persones. Acull actes diversos que per la seva importància demanen un lloc amb la categoria simbòlica que representa el Palau de la Generalitat. Està equipada amb els dispositius tècnics necessaris, per tal d'ampliar les possibilitats de l'edifici en la celebració d'actes d'aquest tipus.

Aquesta sala d'actes es va condicionar el 1993 en uns espais que es van guanyar per a la casa el 1912, quan es va buidar l'antic terraplè del Pati dels Tarongers en temps d'Enric Prat de la Riba. Des d'aleshores la terra necessària per als arbres es troba en uns caixons integrats al sostre de formigó armat, entre les voltes revestides de trencadís i la llosa plana del terra.

Per obtenir una sala amb la cabuda i visió suficients, en la reforma de 1993 es van treure els pilars que hi havia, tot mantenint el sistema d'arcs i voltes existent sota el Pati dels Tarongers.

3

Sales d'Antoni Clavé

Sales d'Antoni Clavé

Annexes a la Sala de conferències es troben les Sales d'Antoni Clavé, que ocupen l'espai restant sota el Pati dels Tarongers. Estan dedicades a aquest important artista català (1913-2005) que va fer expressament les pintures de gran format que s'hi poden veure, acompanyades d'una selecció d'obres seves anteriors especialment significatives.

Constitueixen les avantsales o llotges de la sala d'actes, en complementen l'ús i donen entrada a la nova Sala de premsa.

4

Sala de premsa

Sala de premsa

Amb entrada per les Sales d'Antoni Clavé i amb façana al carrer de Sant Honorat, s'ha condicionat dues estances del segle XVII per a la nova Sala de premsa. Dotada d'equipaments tecnològics de primera línia, des d'aquest lloc s'atén la premsa i els mitjans audiovisuals i se'ls transmet les comunicacions oficials més importants, singularment els acords del Govern.

5

Pati central Marc Safont. 1424-1425

Pati central

És un testimoni extraordinari dels característics patis que articulen i qualifiquen les cases senyorials catalanes, almenys des del segle XIII. Probablement el millor exemple, per la seva singularitat, bellesa i bona conservació.

De formes tardogòtiques són trets notables de la seva arquitectura els espais clars, amplis i rics, que es formen entre els paraments interiors que el delimiten, molt calats a la galeria del primer pis, i molt oberts, en planta baixa, cap al segon pati que dóna al carrer del Bisbe. També la profusió i qualitat de les escultures aplicades, des de les més menudes que hi ha a l'escala, fins a les 26 gàrgoles, vives, que emmarquen el celobert. Cada gàrgola es correspon a una pilastra culminada per un pinacle i entremig es compassen les obertures que formen una galeria solana. Tot té un aire d'elegància senyorial però amable i acollidor, que encara avui compleix amb eficàcia les funcions bàsiques originals del lloc, fonamentalment de rebuda i presentació i de distribució.

S'hi arriba des de la porta del carrer del Bisbe o bé des de les del carrer de Sant Honorat, o a través del vestíbul de la plaça de Sant Jaume.

A l'entresòl, hi ha les dependències del Gabinet de Protocol i de Relacions Externes. En aquests despatxos s'organitzen els actes institucionals de la Presidència i del Govern de la Generalitat, i es treballa per la representació de la institució i del president en els actes que se celebren a dins i fora del Palau.

Des de l'escala descoberta a un costat del pati es puja, de manera solemne, a la galeria i a les dependències de la planta noble.

6

Façana del carrer del Bisbe Marc Safont i Pere Joan. 1416-1419

Façana del carrer del Bisbe

L'entrada pel carrer del Bisbe té un gran interès patrimonial. S'hi conserva un treball escultòric sobre pedra que és una obra mestra de l'art gòtic internacional. El conjunt ve centrat per la representació de Sant Jordi a cavall, en alt relleu, dins un medalló que forma part de la barana de coronament del mur del portal. S'hi ha ponderat el detallisme, el ritme, l'expressivitat i el realisme de l'obra, començada pel seu autor, Pere Joan, quan només tenia 20 anys.

La barana s'assenta sobre el mur ornat amb un fris d'arcuacions cegues, que arrenquen des de 27 petites figures que, gràcies al seu realisme i vivacitat, semblen reproduir, talment, rostres de transeünts de l'any 1418.

També són molt expressives les falses gàrgoles que surten de la base. Una d'elles, adjacent al medalló, figura la princesa de la llegenda.

Aquesta gran porta de la casa oberta des del carrer del Bisbe, a banda de representar el poder de la Institució en una via més important que la de Sant Honorat, també era bona per poder arribar al pati a peu pla, de manera que encara ara s'utilitza per a l'entrada de vehicles de servei.

7

Vestíbul de la plaça de Sant Jaume Pere Blai. 1597-1619

Vestíbul de la plaça de Sant Jaume

El vestíbul es correspon amb les naus del Saló de Sant Jordi. Aquí els pilars són molt més baixos i cepats. Les voltes que semblen de pedra, en realitat són de maó, molt primes i rebaixades.

Per aquesta porta només hi accedeixen habitualment el president, els membres del Govern i les diferents personalitats que són rebudes en audiències o assisteixen a actes institucionals. També s'utilitza com a entrada dels vehicles oficials. El Cos de Guàrdia rep els membres del Govern i diàriament informa el president de les novetats.

8

Façana de la plaça de Sant Jaume Pere Blai. 1597-1619

Façana de la plaça de Sant Jaume

S'edificava als volts de l'any 1600, davant un espai molt més reduït que l'actual, que es va començar a formar el 1823 amb l'enderroc de l'antiga església de Sant Jaume. Es volia obrir la casa cap al lloc de la ciutat més prestigiós i, alhora, ampliar-la amb noves dependències.

Pere Blai, l'arquitecte, construí el millor exemple i el més monumental de l'arquitectura civil del Renaixement a Catalunya. La façana és una obra original i atractiva, ben composta, amb varietat de materials, colors i textures. Té l'aire d'un palau romà renaixentista i evoca l'obra de Miquel Àngel al palau senatorial de Roma.

A l'interior de la fornícula hi ha, en relleu els bustos dels tres diputats de la Generalitat que manaren construir la façana, tot el cos renaixentista i la part nord, fins al carrer de Sant Sever. Damunt, l'escut amb la creu de Sant Jordi, senyal de la Institució. L'escultura del Sant, patró de Catalunya, és obra d'Andreu Aleu del 1860.

El carilló

En el vídeo, Anna Maria Reverté (carillonista del Palau) interpreta el tema de les "Variacions sobre un tema de Sor", op. 15, de Miquel Llobet.

Història

L'actual carilló del Palau de la Generalitat té 49 campanes de bronze i un pes total de 4.898 quilos. Aquest nombre de campanes, que abasten una extensió tonal de quatre octaves cromàtiques, li dóna la categoria de carilló de concert.

Va ser construït per la casa Petit & Fritsen, d'Aarle-Rixtel (Països Baixos), i fou inaugurat el 21 de desembre de 1976, pocs mesos abans del restabliment de la Generalitat de Catalunya.

MÉS INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS