El president Aragonès ha assistit a l'acte 'Ramon Trias Fargas. Pensant l'economia de Catalunya' que s'ha celebrat per reivindicar la figura i el pensament del polític.{"name":"2022/06/30/22/42/8586284b-5b90-469b-8dfb-b05c6354fcfd.jpeg","author":"Jordi Bedmar","type":"0","location":"0","weight":"110"}

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha defensat aquest dijous al vespre que “el futur de Catalunya passa per Europa” amb qui “compartim reptes i hem de compartir solucions”. Per al president Aragonès, trobades com la que ha mantingut aquest matí al Palau de la Generalitat amb el vicepresident de la Comissió Europea, Margaritis Schinas, “serveixen per refermar i evidenciar el compromís de Catalunya cap a les institucions europees i també per reforçar el paper que hi juguem i que hi volem jugar”. Així s’ha expressat el cap de l’Executiu durant la seva intervenció en la cloenda de l’acte ‘Ramon Trias Fargas. Pensant l’economia de Catalunya’ que s’ha celebrat aquest dijous al vespre a la Universitat de Barcelona per reivindicar la figura i el pensament del polític.

És a Europa on es reforça la idea de progrés, de justícia i de llibertat que defensava, entre d’altres, Ramon Trias Fargas partint del seu pragmatisme econòmic, però sempre amb una visió de compromís absolut amb el país del tot inqüestionable”, ha apuntat. El president Aragonès ha recordat que la commemoració del centenari del naixement de l’economista vol servir per posar en valor el “llegat polític” de Trias Fargas, “un dels grans noms de la transició democràtica de Catalunya”.

Per la seva banda, el conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, ha remarcat “el valor de la tradició” política de Trias Fargas, que representa “un compromís irreductible amb Catalunya; una visió plena d’exigència i d’ambició, però també inclusiva, de què significa ser català; una capacitat inesgotable de denunciar les injustícies de l’Estat cap al nostre país; una més que provada i incondicional sensibilitat social; i una manera determinada de fer país i de fer política, des de la vocació insubornable de millorar el benestar dels catalans”.

A més de tots aquesta valors, el conseller ha ressaltat “l’orientació pragmàtica” i “la inclinació a la negociació i a la política pràctica, des de la grandesa del servei públic al país” de l’economista català, que va ser conseller d’Economia en dues etapes, entre 1980 i 1982 i entre 1988 i 1989. Giró ha argumentat que Trias Fargas va alimentar sempre “la negociació ben entesa i ben executada, basada en el compromís per aprofitar qualsevol oportunitat, i per fer servir qualsevol mitjà legítim que estigui al nostre abast, per fer créixer Catalunya, els seus ciutadans i les seves empreses”.

Giró ha afegit que “en els àmbits de l’economia acadèmica i de la política econòmica, Ramon Trias Fargas va ser un gegant. I també estareu d’acord que, tots els que hem vingut darrera, hem tingut la sort i el privilegi de treballar sobre el seu llegat”.

L’acte ha tingut lloc a l’aula magna de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona i ha comptat amb l’assistència de les conselleres d’Acció Exterior i Govern Obert, Victòria Alsina, i de Justícia, Lourdes Ciuró. L’estructura de la trobada ha constat de dues taules rodones. La primera ha debatut el pensament econòmic de Ramon Trias Fargas. Hi ha intervingut Josep Soler, comissari de l’Any Ramon Trias Fargas i director de l’Institut d’Estudis Financers; Joan Hortalà, exconseller d’Indústria i Energia, expresident de la Borsa de Barcelona, catedràtic de Teoria Econòmica de la UB i exdegà de la Facultat d’Economia de la UB; Rafael Suñol, membre del Servei d’Estudis Banco Urquijo; i Elisenda Paluzie, catedràtica d’economia de la UB i exdegana de la Facultat d'Economia i Empresa de la UB. També ha comptat amb la intervenció, a través de vídeo, de Josep Maria Bricall, exconseller de Governació i catedràtic d’Economia Política i Hisenda de la UB.

La segona taula rodona ha tractat sobre la gestió de l’economia d’un país i del finançament de Catalunya. En aquest cas, els ponents han estat els exconsellers d’Economia, Josep Manuel Basáñez, Francesc Homs i Andreu Mas-Colell. També han participat a través de vídeo l’expresident de la Generalitat i també exconseller d’Economia, Artur Mas, i l’exvicepresident i exconseller Oriol Junqueras.

Actes, exposicions i un espai web específic

El Departament d’Economia i Hisenda ha encapçalat per primera vegada l’organització d’aquests tipus de commemoracions, amb l’objectiu de posar en valor la figura de qui va ser conseller d’Economia en dos governs. L’any Trias Fargas, sota el lema “RTF, compromís amb el país”, pivotarà sobre 4 vessants: compromís social, compromís econòmic, compromís polític i compromís ideològic.

L’abril passat, el conseller Giró i la consellera de Drets Socials, Violant Cervera, van obrir la commemoració del centenari del naixement de l’economista en un primer acte al recinte modernista de Sant Pau. En aquest cas, l’objectiu va ser reivindicar la vessant més social i compromesa de Trias Fargas, que va ser el principal impulsor a les Corts Generals de la Llei d’Integració Social del Minusvàlid (Lismi), una norma pionera del 1982. L’obra i el compromís social de Trias Fargas va culminar el 1984, amb la fundació de la Fundació Catalana Síndrome de Down, junt amb la seva esposa, Montserrat Trueta.

A banda dels actes que s’organitzaran, el Palau Robert també acollirà una exposició sobre l’obra i pensament de Trias Fargas. Per a la commemoració dels 100 anys del naixement de Ramon Trias Fargas, el Departament d’Economia ha posat en marxa un espai web específic on es podrà trobar informació sobre l’organització de les activitats de l’any, així com informació sobre Trias Fargas i sobre la imatge institucional. La imatge s’ha dissenyat a partir d’una sèrie de retrets realitzats pel fotògraf Francesc Bedmar Blanque. Els retrats, en blanc i negre, recullen el dinamisme que transmetia l’economista i polític català, així com una gestualitat característica de la seva persona. 

Una llarga trajectòria institucional i un compromís amb el país

La figura de Trias Fargas representa la millora en l’impuls dels drets socials. I a nivell ideològic defensava el liberalisme entès com a motor que empeny el canvi permanent i el progrés com a societat i com a nació. Igualment, en l’àmbit econòmic, des de la seva llarga trajectòria institucional com a regidor, conseller, senador i diputat va ser un dels precursors de la denúncia del greuge fiscal català. El dèficit de finançament i d’infraestructures que pateix Catalunya des de fa anys ja va ser exposat per Trias Fargas en el seu moment. Així, destaquen diversos llibres sobre la realitat industrial i econòmica catalana i espanyola de l’època.

De fet, només un cop d’ull a la vida de Ramon Trias Fargas és suficient per copsar un gran compromís amb el país. Nascut a Barcelona el 1922, es va haver d’exiliar amb la seva família a Suïssa i Colòmbia, on es llicencià en Dret a Bogotà (1947). Obtingué el títol de Master of Arts in Economics per la Chicago University el 1950, any que tornà a Barcelona, on exercí com a advocat.

Catedràtic d’Economia política i hisenda pública a la Facultat de Dret de València (1962-1966) i, des del 1969, a la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de Barcelona, on fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1968 (Secció de Filosofia i Ciències Socials). Fou cap dels serveis d’estudis del Banco Urquijo (1965).

Publicà diversos llibres durant les dècades dels anys 60 i 70. Ja en plena transició política, després de la dictadura, va escriure Nacionalisme i llibertat (1979) i Narració d’una asfíxia premeditada. Les finances de la Generalitat de Catalunya (1985), on denuncià la manca d’autonomia fiscal de Catalunya i el desequilibri del sistema fiscal i redistributiu espanyol.

D’ideologia liberal, fundà el partit Esquerra Democràtica de Catalunya (1975), vinculat a la Internacional Liberal, que el 1978 es fusionà amb Convergència Democràtica de Catalunya, de la qual fou president.

Fou membre de la Comissió Trilateral des del 1979 i conseller d’Economia i Finances de la Generalitat durant dos períodes: 1980-1982 i 1988-1989.

3  

Imatges

El president Aragonès, el conseller Giró i la consellera Ciuró, a punt d'entrar a la Universitat de Barcelona.

El president Aragonès, el conseller Giró i la consellera Ciuró, a punt d'entrar a la Universitat de Barcelona. 204033

El president Aragonès ha assistit a l'acte sobre Ramon Trias Fargas.

El president Aragonès ha assistit a l'acte sobre Ramon Trias Fargas. 86791

El conseller Giró durant la seva intervenció en l'acte sobre el pensament polític de Trias Fargas.

El conseller Giró durant la seva intervenció en l'acte sobre el pensament polític de Trias Fargas. 101025