event_note Nota de premsa
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha anunciat aquesta tarda que l’escriptora i periodista bielorussa Svetlana Aleksiévitx ha estat distingida amb el XXXIV Premi Internacional Catalunya. El cap de l’Executiu ha posat de relleu que és “un referent ineludible, una veu clara i forta en un context internacional marcat durament per la invasió russa d’Ucraïna”, que, ha afegit, “ella ha denunciat i de la qual s’ha convertit en una de les veus contraries més poderoses”.
Durant l’anunci, que s’ha fet aquesta tarda al Palau de la Generalitat, Pere Aragonès també ha remarcat que, “més enllà del seu talent literari, Svetlana Aleksiévitx posseeix un inqüestionable compromís democràtic amb els drets i les llibertats de la ciutadania”. En aquesta mateixa línia, el president ha subratllat la defensa que ha fet Svetlana Aleksiévitx dels “valors de la democràcia, dels drets humans i de la pau, també a Bielorússia, el seu país, especialment els darrers anys”. El president també ha apuntat que l’autora, reconeguda amb el Premi Nobel de Literatura l’any 2015, “es caracteritza per donar la veu a la ciutadania, a la gent comuna”.
Per la seva part, la presidenta delegada del jurat del Premi, Mary Ann Newman, que ha intervingut en l’acte per mitjà d’un vídeo, ha assenyalat que el Jurat ha concedit el guardó a Svetlana Aleksiévitx per “la seva destacada trajectòria literària i la seva poderosa obra sobre les conseqüències de l’imperi soviètic –a Txernòbil i molt més enllà–, que l’autora continua desenvolupant a l’exili”.“Bielorussa, d’origen ucraïnès, la seva implicació en l’oposició al règim del president bielorús Lukaixenko i també contra la invasió russa d’Ucraïna han atorgat especial rellevància a aquesta candidatura”, afegeix l’acta del Jurat.
L’acte de lliurament del XXXIV Premi Internacional Catalunya, tindrà lloc dilluns vinent, 10 d’octubre, en una cerimònia presidida pel president Aragonès, que es farà al Palau de la Generalitat. El mateix dilluns, al matí, la guardonada mantindrà una trobada amb els mitjans de comunicació, acompanyada de la presidenta delegada del jurat i de la portaveu del Govern, Patrícia Plaja.
El Premi, dotat amb 80.000 euros i l’escultura “La clau i la lletra” d’Antoni Tàpies, s’atorga anualment a aquelles persones que han contribuït de manera decisiva a desenvolupar els valors culturals, científics o humans. Institucions de tot el món i els membres del jurat poden presentar candidatures, d’acord amb les bases que es publiquen cada any amb la convocatòria del guardó. En les darreres edicions, les guardonades van ser la filòsofa Judith Butler (edició 2021); les doctores Dania El Mazloum i Anxhela Gradeci, la infermera Tijana Postic, i la doctora i investigadora Özlem Türeci (2020).
Apunt biogràfic
Nascuda el 1948 a Stanislav, Svetlana Aleksiévitx es va llicenciar en periodisme el 1972 a la Universitat de Minsk. Es va traslladar a la ciutat de Biaroza, on va treballar al diari i a l’escola local com a professora d’història i d’alemany. Enfrontada al govern i la censura del president de Bielorússia, Aleksandr Lukashenko, l’any 2000 abandona el país i ha estat vivint a París, Göteborg i, actualment, a Berlín.
Publica assajos, contes i reportatges. Les seves obres van ser censurades a la Unió Soviètica, i va ser amb l’arribada de Gorbatxov al poder i la perestroika quan va poder publicar amb normalitat. Els seus llibres s’han traduït a més de 50 idiomes i s’han publicat arreu del món. Han estat la base d'una dotzena d'obres, i més d'una vintena dels seus guions s'han filmat com a documentals. Alguns dels títols són La guerra no té cara de dona (1985), La pregària de Txernòbil (1997) o Temps de segona mà: La fi de l’home roig (2013). A més del Premi Nobel, ha rebut nombrosos guardons, com el Premi Sandro Onofri per Il Reportage Narrativo (2002), el National Book Critics Circle Award (2005), el premi de reportatges Ryszard Kapuscinski (2011), el Premi de la Pau de l’Associació Alemanya del Llibre (2013) i el Premi Médicis d’assaig (2013).
5
1
