{"name":"2023/01/11/13/25/d6a1e3b2-e52e-4e60-a85a-2a4ca0f957ed.jpg","author":"Arnau Carbonell","type":"0","location":"0","weight":186866}

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, juntament amb la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, ha visitat aquest matí les tasques d’exhumació que s’estan fent a la fossa 11-67 nord del cementiri de Reus per recuperar el cos del militant antifranquista Cipriano Martos. Una recerca, ha destacat el cap de l’Executiu, que “és una nova mostra del ferm compromís del Govern amb les víctimes del franquisme i de la Guerra Civil”. “És una passa més cap a la restitució de la dignitat de Cipriano Martos i la seva família i cap a la reparació històrica de la memòria d’un militant antifranquista que va ser tractat de manera totalment inhumana per part de la Guàrdia Civil”, ha subratllat el president.

En declaracions davant els mitjans de comunicació després de visitar la fossa, Aragonès ha anunciat que un dels cossos exhumats “és compatible amb la informació que tenim de Cipriano Martos”. “Ara correspondrà fer totes les comprovacions físiques, antropològiques i d’ADN per certificar-ne la identitat i així poder culminar la restitució de la dignitat d’aquest lluitador contra la dictadura”, ha explicat. En total, fins al moment ja s’han exhumat 41 cossos a la fossa comuna del cementiri de Reus.

El president ha posat en valor que, amb iniciatives com aquestes, el Govern continua treballant “per recuperar la memòria i la lluita d’aquells a qui el franquisme va assassinar i va voler esborrar pel seu compromís democràtic i pel seu compromís amb la llibertat i la justícia”. I ha remarcat que la Generalitat ha estat “pionera” en molts àmbits de la memòria històrica, sempre sota els principis de “veritat, justícia, reparació, i garanties de no repetició”.

Entre les principals fites aconseguides en aquest camp, Aragonès ha destacat l’anul·lació dels judicis sumaríssims del franquisme, l’impuls dels projectes vinculats al Cost Humà de la Guerra Civil, la creació del banc d’ADN o el Mapa de Fosses, “que ha permès identificar més de 350 persones només durant el 2022”. En aquest sentit, ha recordat que s’està desplegant el Pla de Fosses amb l’objectiu que “Catalunya continuï sent la punta de llança de la recuperació de la memòria històric”.

“És un deure que tenim com a país, per conèixer millor la nostra història col·lectiva; com a societat, per homenatjar als qui van lluitar per la democràcia i la justícia i ho van pagar amb la vida; i com a persones, perquè totes les famílies es mereixen saber on són els seus, i alhora, perquè tothom es mereix descansar amb dignitat”, ha declarat.

En la visita a la fossa comuna de Reus, el president i la consellera han pogut parlaran amb els antropòlegs forenses i els arqueòlegs que participen en les tasques d’exhumació, a qui han agraït “la seva professionalitat, rigor i sensibilitat”. Aragonès també ha donat les gràcies a la societat civil i als familiars de les víctimes, per “la gran tasca que han portat a terme i per empènyer les institucions a treballar per la memòria i la justícia”.

Per la seva part, la consellera Ubasart ha remarcat en la seva intervenció que, amb aquesta exhumació, “busquem fer memòria i justícia” per aquells que han lluitat pels drets i les llibertats de les quals gaudim avui, ja que “la democràcia no ens la va regalar ningú: la vam aconseguir als carrers, resistint i lluitant contra la dictadura”.

“Cipriano Martos va ser, precisament, un lluitador antifranquista”, ha assenyalat, i la seva història “s’assembla molt a la de milers i milers de nous catalans que van esdevenir l’espina dorsal de la resistència antifranquista a Catalunya”. Per aquest motiu, la consellera ha assegurat que el Govern “es compromet a rescatar de l’oblit i a dignificar la memòria de tots els Ciprianos que, amb la seva lluita, van contribuir a fer d’aquest país un país més lliure i més digne”.

També ha fet un agraïment a la societat civil, a la família de Cipriano Martos i a les entitats memorialistes, perquè “són les que ens assenyalen les injustícies i les que ens empenyen a treballar”.

Les tasques d’intervenció arqueològica per recuperar les restes de Cipriano Martos van començar el passat 12 de desembre i tenen una durada prevista d’uns dos mesos i mig i formen part del Pla de fosses 2020-2022 de la Generalitat de Catalunya.

En tractar-se d’una fossa comuna de beneficència on hi ha altres cossos, la tasca és complexa i s’ha de dur a terme amb delicadesa. Si els resultats de les tasques de localització conclouen amb èxit, Cipriano Martos esdevindrà la dinovena persona exhumada identificada a Catalunya des de la creació del Programa d’identificació genètica, el 2016. A Catalunya hi ha 887 fosses de la Guerra Civil documentades, amb una xifra estimatòria de 20.000 persones enterrades.

Prèviament, el president també ha fet una visita institucional a l’Ajuntament de Reus, acompanyat del delegat del Govern a Tarragona, Àngel Xifré. Ha saludat el consistori, encapçalat per l’alcalde, Carles Pellicer, i ha signat el llibre d’honor.