El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha donat a conèixer aquesta tarda les cinc preguntes que el Govern ha traslladat al Consell Acadèmic per l’Acord de Claredat per tal que puguin elaborar un primer informe per incentivar el debat. Pere Aragonès ha traslladat aquestes preguntes durant una reunió que ha mantingut amb els membres del Consell. En acabat, en una compareixença informativa les ha fet públiques. Són les següents:

1. Quines característiques hauria d’incloure un Acord de claredat amb l’estat espanyol per resoldre el conflicte polític?
2. Quins mecanismes existents a la política comparada permetrien aportar solucions al conflicte polític?
3. Quins actors polítics i institucions haurien de prendre la iniciativa per tal d’implementar aquestes solucions?
4. Quina funció hauria de tenir un referèndum sobre el futur polític de Catalunya, o altres mecanismes anàlegs, a l’hora de resoldre el conflicte polític?
5. Quines característiques hauria de complir un referèndum sobre el futur polític de Catalunya, o altres mecanismes anàlegs, per gaudir de la màxima legitimitat i inclusió i assegurar-ne la validesa i implementació?

{"name":"2023/04/19/19/00/d61b940c-4947-4939-885c-ef10928f792d.jpeg","author":"Jordi Bedmar","type":"0","location":"0","weight":190522}

Amb aquestes cinc qüestions, ha dit el president, es vol conèixer la proposta dels experts sobre “els principis de l’Acord de Claredat; què podem aprendre de com s’han resolt democràticament altres conflictes de sobirania per tal de traçar el nostre propi camí; qui s’hi ha d’implicar i amb quin paper, des de les institucions de l’estat, de Catalunya i organismes internacionals; com es configura aquesta decisió de la ciutadania, i com ha d’estar formulat aquest referèndum perquè totes les parts acceptin el mecanisme de decisió i perquè tothom n’accepti el resultat”. I ha subratllat que “aquesta és la clau: volem que la ciutadania voti el futur polític del país i que aquesta decisió es pugui implementar i per això és fonamental que les diferents parts pactin un mecanisme de decisió”.

El cap del Govern ha assenyalat també que aquestes preguntes “han de ser la base de la proposta catalana d’Acord de Claredat” per definir “unes regles del joc acceptades per tothom, que dibuixin uns principis bàsics que ens guiïn en la recerca de solucions i construeixin les bases perquè la ciutadania de Catalunya pugui decidir el futur del país”. “Comptant amb el conjunt del país, amb tota la legitimitat i fent possible que la decisió es transformi en realitat”, ha reblat.

A preguntes dels periodistes, el cap del Govern ha assenyalat que “la voluntat és que a principis d’estiu puguem tenir aquest primer informe i poder-ho compartir en una taula de partits” Pere Aragonès s’ha mostrat convençut que “a l’hora de debatre tothom hi participarà” i ha afegit que està disposat a “incloure alternatives i escoltar tothom”. “De la deliberació estic convençut que sortirem més forts”, ha assenyalat, i ha posat de relleu que, “si tenim acordades les bases de com ha de ser perquè totes les parts acceptem el resultat, això ens dona una força molt gran”.

{"name":"2023/04/19/19/01/83ea5c10-d17c-432b-b06c-93c0dcb08ea3.jpeg","author":"Jordi Bedmar","type":"0","location":"0","weight":73069}

El cap de l’Executiu ha explicat que “les preguntes són iniciativa meva, com a president, però han estat treballades i consensuades amb els mateixos acadèmics per garantir la seva solidesa i atendre totes les qüestions que des dels diferents punts de vista hauria d’incloure un acord de claredat”.

Durant la seva compareixença, el president Aragonès ha agraït “la implicació i el compromís” de tots els acadèmics, “experts i expertes de reconegut prestigi i coneixedors de la realitat catalana”, així com la seva “predisposició a contribuir a construir solucions i consensos”. I ha afegit que els membres del Consell Acadèmic “tenen total llibertat per fer les aportacions que considerin oportunes, mostrar la seva opinió i també les opcions alternatives per resoldre el conflicte polític amb l’estat”.

Després de la trobada amb el president, el Consell Acadèmic, constituït ahir per acord del Consell Executiu ha celebrat la seva primer reunió. Aquest comitè d’experts està integrat per: Mar Aguilera Vaqués, professora de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona; Eva Anduiza Perea, catedràtica de Ciència Política a la UAB; Marco Aparicio Wilhelmi, professor de Dret Constitucional a la Universitat de Girona; Astrid Barrio López, professora de Ciència Política a la Universitat de València; Pau Bossacoma Busquets, professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC; Elisenda Casañas Adam, professora de Dret Constitucional a la Universitat d'Edimburg; Lesley-Ann Daniels, investigadora a l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI); Josep Lluís Martí Màrmol, professor de Filosofia del Dret i Política de la UPF, i el professor lector de Teoria Política a la UPF, Marc Sanjaume-Calvet, que n’és el president.

En acabar aquesta reunió, el president del Consell, Marc Sanjaume-Calvet, ha afirmat, en declaracions als mitjans, que es proposen contestar les preguntes “en un període relativament breu” i que faran “una feina que s’entengui i que sigui transferible a la ciutadania, però amb la profunditat i rigor acadèmic que requereix”. “Ens hem proposat treballar amb esperit constructiu, amb la voluntat de definir unes respostes a aquestes preguntes que siguin el màxim d’inclusives possibles”, ha afegit.