El president  lliura la Memòria interdisciplinària d'identificació de les restes del militant antifranquista Cipriano Martos a la seva família.

President Aragonès: "El nostre deure com a país és restituir la memòria dels que van perdre la vida per defensar la democràcia i la llibertat"

event_note Nota de premsa

President Aragonès: "El nostre deure com a país és restituir la memòria dels que van perdre la vida per defensar la democràcia i la llibertat"

  1. El cap del Govern ha lliurat avui a la família del militant antifranquista Cipriano Martos la Memòria interdisciplinària d’identificació de les seves restes
  2. Aragonès defensa continuar amb les polítiques de memòria i “obrir fosses per tancar ferides” perquè “van voler que les víctimes fossin oblidades però nosaltres no ho farem”
  3. La consellera Ubasart farà entrega de les restes identificades de Cipriano Martos a la família el proper dia 3 de juny a Granada, on seran enterrades
President{"name":"2023/06/02/14/53/2264ca6c-13fa-424f-a539-668a35e0a0f8.jpg","author":"Rubén Moreno","type":"0","location":"0","weight":80633}

The President of the Generalitat, Pere Aragonès, has delivered the Interdisciplinary Report for the identification of the remains of the anti-Francoist militant Cipriano Martos to his family. With this act, said the head of the Government, “we do justice” and “we allow the Martos family to regain their dignity and peace.” Aragonés added that “in Catalonia there are 20,000 people buried in almost 900 identified graves, most of them soldiers in retreat, fighters for freedom and democracy, who await justice and dignity, and restoring their memory is our duty as a country, as a society and as people.” The head of the Catalan Government presented the Report to Cipriano’s brother, Antonio Martos, in a ceremony at the Palau de la Generalitat.

For Pere Aragonès, the Government’s aim in pursuing the public policy of democratic memory over recent years has been to “open graves to close wounds,” and “to restore the memory” of all those people “who were killed and buried any old way, who were left without names, without history, to be forgotten, but we will not do that.” The Executive “will continue its work for the recovery of democratic memory with strong conviction, following the principles of truth, justice, reparation and guarantees of non-recidivism.”

The President remarked how the Generalitat “has been a pioneer” in many areas of democratic memory, such as, for example, “in the annulment of summary trials,” in the promotion of the “Human Cost of the Civil War, the DNA bank and the Mass Grave Map”, and wants to continue to do so with “the deployment of the Mass Grave Plan.” He also highlighted that “we identified more than 350 people buried in mass graves during 2022 alone,” and explained that most of them are still waiting to be identified.

Interdisciplinary report

The report that the President has handed over to Antonio Martos is an exhaustive document containing almost two hundred pages. Prepared by the Directorate-General for Democratic Memory, it details the interdisciplinary work that has been carried out during the process of documentation, exhumation, analysis and identification of Cipriano Martos.

Delivery of the remains in Granada

On 3 June, the Government will deliver the identified remains of Cipriano Martos to his family in his home town of Huétor-Tajar (Granada). From the outset, the Generalitat has been at the disposal of the relatives and, therefore, it will also be responsible for transferring the body to this town in Granada.

The ultimate objective is to ensure full respect for the rights to truth, justice and reparation, and the guarantees of non-recidivism.

Lliurament Memòria família Martos{"name":"2023/05/25/13/36/4fa54023-0a14-4457-9fd3-35c3cc1cd76f.jpg","author":"Rubén Moreno","type":"0","location":"0","weight":146153}

El president de la Generalitat, Pere Aragonès i Garcia, ha lliurat aquest migdia la Memòria interdisciplinària d’identificació de les restes del militant antifranquista Cipriano Martos a la seva família. Amb aquest acte, ha dit el cap del Govern, “fem justícia” i “permetem tornar la dignitat i la pau a la família Martos”. I ha afegit: “A Catalunya hi ha 20.000 persones enterrades en gairebé 900 fosses identificades, la major part d’ells soldats en retirada, lluitadors i lluitadores per la llibertat, per la democràcia, que esperen justícia i dignitat, i restituir la seva memòria és el nostre deure com a país, com a societat i com a persones”.

El cap de l’Executiu ha lliurat la memòria al germà de Cipriano, Antonio Martos, en el decurs d’una acte al Palau de la Generalitat, que ha comptat també amb la participació de la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i Gonzàlez, i del director de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses.

Per a Pere Aragonès, l’objectiu del Govern amb la seva política pública de memòria durant aquests anys ha estat “obrir fosses per tancar ferides”, i“restituir la memòria” de totes aquelles persones “que van matar i enterrar de qualsevol manera, als quals varen deixar sense nom, sense història, perquè fossin oblidades, però nosaltres no ho farem”. I ha assegurat que l’Executiu “continuaràamb la feina en favor de la memòria de recuperació amb tota la convicció, seguint els principis de veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició”.

El president ha remarcat que des de la Generalitat “hem estat pioners" en molts àmbits de la memòria democràtica, com, per exemple, “en l’anul·lació dels judicis sumaríssims”, en l’impuls del “Cost Humà de la Guerra Civil, el banc d’ADN i el Mapa de Fosses”, i vol continuar-ho sent amb “el desplegament del Pla de Fosses”. I ha recordat que “només durant el 2022 vam identificar més de 350 persones enterrades en fosses comuns”, la majoria d’elles a l’espera de poder ser identificades, ha explicat. Per això, Aragonès ha instata tots els familiars de persones desaparegudes durant la Guerra Civil a què “s’inscriguin al Programa d’identificació genètica”, perquè “la feina no s’atura i continuem treballant per restituir la memòria de tots els lluitadors i lluitadores per la llibertat”.

El president ha finalitzat la seva intervenció agraint la seva tasca a tots els professionals involucrats; a la conselleria de Justícia, Drets i Memòria i la direcció general de Memòria Democràtica; a la societat civil, i als familiars de les víctimes, sobretot la família Martos que “han estat els impulsors que no hi hagués l’oblit i recuperéssim la memòria”.

Memòria interdisciplinària

La memòria que el president ha lliurat a Antonio Martos és un document exhaustiu de gairebé dues-centes pàgines que, elaborat per la Direcció General de Memòria Democràtica, detalla la feina interdisciplinària que s’ha dut a terme durant el procés de documentació, exhumació, anàlisi i identificació de Cipriano Martos.

Tot i que en el transcurs global hi han intervingut professionals de diversos àmbits científics (historiadors, arqueòlegs, antropòlegs i genetistes), l’objectiu final és sempre compartit: treballar i difondre la memòria democràtica.

Treballs arqueològics i identificació

Les tasques arqueològiques per recuperar les restes del militant antifranquista van començar el passat mes de desembre al cementiri de Reus, com a part del Pla de fosses 2020-2022 de la Generalitat de Catalunya.

El 10 de gener els arqueòlegs va confirmar que, dels quaranta-un individus exhumats fins aleshores, un era compatible amb Cipriano Martos, tant per les característiques físiques (sexe, edat, dimensions, ferides) com per les espacials de la fossa (columna de la fossa i profundidat). D’acord amb els protocols, les despulles es van traslladar al laboratori per iniciar els treballs antropològics i genètics per extreure’n mostres genètiques i encreuar les dades amb les dels familiars inscrits al Programa d’identificació genètica. Els resultats de les proves genètiques i antropològiques van ratificar, el 22 de febrer, que les restes localitzades es corresponien amb les de Cipriano Martos.

Cipriano Martos va esdevenir la vintena persona exhumada identificada a Catalunya des de la creació del Programa d’identificació genètica, el 2016.

Cal destacar, que en tractar-se d’una fossa de beneficiència amb una alta densitat de cossos, la intervenció arqueològica va ser prou complexa. El procés d’obertura de la fossa va incloure la preparació de l’espai (delimitació i encerclament del terreny on s’havia d’intervenir, zona d’amuntegament de terra) i l’excavació de l’àrea estudiada, a partir de treballs previs, on estaven ubicades les restes de Martos.

Entrega de les restes a Huétor-Tajar

El proper 3 de juny, la consellera Gemma Ubasart i González farà entrega de les restes identificades de Cipriano Martos a la seva família a Huétor-Tajar (Granada), la seva localitat d’origen. En aquest sentit, i des del primer moment, el Govern de la Generalitat s’ha posat a disposició dels familiars i, per això, s’encarregarà també del trasllat del cos fins el municipi granadí.

L’objectiu final és fer efectiva la vigència plena i prioritària dels drets a la veritat, la justícia i la reparació, i de les garanties de no repetició.

3  

Imatges

Fotografia de l'acte

Fotografia de l'acte 6501890

Lliurament Memòria Martos (2)

Lliurament Memòria Martos (2) 128408

Lliurament Memòria Martos (3)

Lliurament Memòria Martos (3) 114915

undefined
undefined
undefined
undefined