El president Aragonès, els consellers Vilagrà, Balcells i Verge, i la directora del Pacte Nacional de Salut Mental han participat a la trobada (fotos: Rubén Moreno)
El president Aragonès, els consellers Vilagrà, Balcells i Verge, i la directora del Pacte Nacional de Salut Mental han participat a la trobada (fotos: Rubén Moreno)
{"name":"2023/12/15/14/34/f6cef813-302a-4b04-96c7-648e785ba2ab.jpeg","author":"Rubén Moreno","type":"0","location":"0","weight":85770}

El president de la Generalitat, Pere Aragonès i Garcia, ha anunciat aquest matí que el Govern “destinarà 20 milions d’euros per desplegar el Pacte Nacional de Salut Mental”. El cap de l’Executiu ha fet aquest anunci durant la tercera trobada de la Taula del Pacte Nacional de Salut Mental de Catalunya, on s’ha aprovat la primera estratègia conjunta per coordinar l’atenció a la salut mental a Catalunya. Tal i com ha explicat el president Aragonès, “les mesures que avui presentarem no són només una declaració d'intencions, sinó que són mesures concretes que adquirim amb la corresponent dotació pressupostària en la proposta de pressupost 2024”.

El president de la Generalitat ha recordat que l’impuls de les polítiques en l’àmbit de la salut mental i el benestar emocional és “un dels reptes principals d'aquesta legislatura” amb l’objectiu de “canviar el paradigma i, per tant, que hi hagi una atenció digna a totes les persones”. El cap de l’Executiu ha recordat que aquesta “no és una qüestió d'un únic departament de la Generalitat, ni tan sols del govern només, sinó del conjunt de la societat”. “Per tant, és imprescindible una mirada global”, ha conclòs.

Per la seva banda, la consellera de Presidència, Laura Vilagrà Pons, ha reafirmat el compromís del Govern en la salut mental i ha subratllat que “no podem quedar-nos aturats davant d’aquesta problemàtica que afecta tantes persones. La salut mental és un dels pilars de l’estratègia de país, i per això hi dedicarem recursos econòmics i humans per tal de revertir la situació”.

Així mateix, ha anunciat l’impuls en la creació d’una Llei de Salut Mental i Benestar Emocional que faciliti el consens i possibiliti la transformació de tot el sistema: “Hem de fer canvis en el sistema actual que ha demostrat no ser prou eficaç ni eficient. Per això, impulsarem una transformació basada en un model comunitari de promoció, prevenció, atenció i recuperació biopsicosocial de les persones. Un enfocament transversal i amb una mirada holística de l’atenció a les persones”.

El president Aragonès durant la seva intervenció a la tercera trobada a la Taula del Pacte Nacional de Salut Mental (foto: Rubén Moreno)
El president Aragonès durant la seva intervenció a la tercera trobada a la Taula del Pacte Nacional de Salut Mental (foto: Rubén Moreno)
{"name":"2023/12/15/14/36/c9b6c837-9f06-40b4-b9a6-ce9d9719996f.jpeg","author":"Rubén Moreno","type":"0","location":"0","weight":67853}

Durant la trobada, s’ha presentat els resultats de l’Anàlisi de la situació de la Salut Mental i Benestar Emocional a Catalunya. El Dr. Josep Lluís de Peray Baiges, encarregat d’elaborar aquest informe, ha destacat algunes dades que posen de manifest la necessitat d’actuar davant d’una situació que s’ha agreujat en els últims anys. A Catalunya, un 13% de la població, al voltant d’un milió de persones, estan afectades d’un trastorn mental, segons estimacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). A més, el 24% de les persones de 15 anys o més, declara tenir malestar emocional, mentre que un 7,4% de la població de 4 a 14 anys reconeix patir un problema de salut mental. A aquestes xifres, se’n sumen d’altres que porten un increment substancial de la demanda d’atenció als problemes de salut mental.

Aquesta situació requereix una intervenció immediata de tots els actors implicats. És per això, que el Govern de la Generalitat destinarà vora 20 milions d’euros en implementar tots els objectius prioritaris del Pacte Nacional de Salut Mental. Així mateix, tots els departaments s’implicaran per tal d’implementar totes les accions prioritzades per aquest 2024. Des del Pacte Nacional de Salut Mental es farà un seguiment exhaustiu i regular.

Un dels segments de la població on els problemes de salut mental han crescut exponencialment, és entre la població adolescent i jove de tota Catalunya. És per això que, entre les iniciatives que es prioritzaran durant el 2024 hi ha podem trobar aquestes dos exemples. Per una banda, la consolidació del servei de xat per a joves “Obro feel”, que el Govern impulsa des de novembre com a projecte pilot. Es tracta d’una eina de missatgeria instantània per atendre consultes de forma immediata les 24 hores del dia els 365 dies de l’any, amb personal especialitzat que faciliti la detecció precoç, la derivació i la prevenció de problemes vinculats amb la salut mental, especialment aquells relacionats amb la depressió, la ideació suïcida o els trastorns de conducta alimentària. I per l’altra, seguint amb l’estratègia interdepartamental que vol impulsar el Govern en l’abordatge d’aquestes situacions, es prioritzaran 17 accions que treballaran per millorar la Salut Mental i Benestar Emocional d’infants i adolescents dels 0 als 18 anys. Es treballarà de forma col·legiada en la detecció de trastorns del neurodesenvolupament amb equips formats per pediatres, professionals dels centres de desenvolupament infantil i atenció precoç (CDIAP), equips d’assessorament i orientació psicopedagògica (EAP), i els serveis d’atenció a la infància i adolescència. Una estratègia transversal que no deixarà de banda el suport a les famílies.

Imatge de la tercera trobada a la Taula del Pacte Nacional de Salut Mental (foto: Rubén Moreno)
Imatge de la tercera trobada a la Taula del Pacte Nacional de Salut Mental (foto: Rubén Moreno)
{"name":"2023/12/15/14/38/ff81c2d3-b833-409f-b759-a8021b945b3a.jpeg","author":"Rubén Moreno","type":"0","location":"0","weight":137790}

El Pacte de Salut Mental i Benestar Emocional preveu 6 línies i 23 objectius estratègics i es desplegarà entre el 2023 i el 2030 amb la possibilitat d’estendre’s fins el 2030-2040.

Les 6 línies estratègiques prioritzades són:

1. Participació i empoderament. Enfocament des de la perspectiva de la persona que pateix un problema de Salut Mental.

2. Prevenció dels trastorns mentals, promoció i protecció del benestar emocional a totes les edats de la vida / transicions de la persona. Enfocament sectorial i social de la SM. Contribució del sector de la SM a la gestió i l’abordatge de l’impacte dels determinants estructurals i socials que afecten la SM i el benestar emocional.

3. Accés, qualitat i orientació al valor. Serveis de salut mental accessibles i de qualitat.

4. Serveis integrals, integrats, multisectorials i adaptables a entorns comunitaris i amb una cartera de serveis que doni resposta a les necessitats de manera efectiva i eficient.

5. Lideratge i governança eficaços en l’àmbit de la salut mental.

6. Enfortiment dels sistemes d’informació, les dades científiques, la innovació i la recerca sobre la salut mental. Orientació al futur.

Al marge del president Aragonès i la consellera Vilagrà, per part del Govern hi han assistit el conseller de Salut, Manel Balcells Díaz, i la consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre. També hi ha participat la directora del Pacte Nacional de Salut Mental, Magda Casamitjana.

El Pacte Nacional de Salut Mental

El Pacte Nacional de Salut Mental (PNSM) planteja un canvi de paradigma i formula un Pacte de Salut Mental i Benestar Emocional (SMiBE) que estigui basat en els drets de les persones i que impliqui a tots els sectors amb influència en la salut mental i el benestar emocional. Així mateix, el PNSM considera imprescindible l’elaboració d’una Llei de Salut Mental i Benestar Emocional de Catalunya, una dotació pressupostaria per executar totes les accions plantejades i finalment, la creació d’un Observatori de Salut Mental que faciliti la mesura, l’avaluació i la rendició de comptes.



3  

Imatges

Imatge de la trobada

Imatge de la trobada 979247

Imatge de la trobada

Imatge de la trobada 1270853

Imatge de la trobada

Imatge de la trobada 18944