1. El cap de l’Executiu ha pronunciat el missatge institucional de Nadal des del Dipòsit del Rei Martí de Barcelona, per remarcar el compromís del Govern davant la sequera
2. El president situa entre els “grans reptes” del nou any l’educació, “on és vital continuar abocant-hi encara més esforços”, i els pressupostos per al 2024, que “requeriran de la responsabilitat i el compromís d’una majoria del Parlament”

El president de la Generalitat, Pere Aragonès i Garcia, ha assegurat aquest vespre, en el tradicional missatge institucional de Nadal, que “el 2024 serà l’any que nosaltres decidim que sigui”, i ha demanat convertir-lo en “l’any en què guanyem el futur que mereixem”. “El 2024 ha de ser l’any en què abordem la segona fase del procés de negociació amb l’Estat, on Catalunya ha de poder decidir lliurement el seu futur”, ha afirmat.

Des del dipòsit del Rei Martí, espai triat enguany per dirigir-se a la ciutadania, el cap de l’Executiu ha desgranat les fites assolides durant el 2023 i els reptes que queden pendents per al 2024, entre els quals ha situat l’educació, la sequera o els pressupostos.

“Mirem enrere, i podem sentir-nos satisfets com a país de tot el camí recorregut. Això ens ha de donar la confiança, la força i la convicció per superar els reptes que tenim”, ha afirmat.

Els pressupostos per al 2024 són “imprescindibles per seguir avançant”, ha subratllat el president, i ha assegurat que “requeriran de la responsabilitat i el compromís d’una majoria del Parlament de Catalunya”. “Estic decidit a construir-la per fer-ho possible. Així ho demano als grups parlamentaris i tinc el convenciment que tots estarem a l’alçada”, ha declarat.

Respecte a la sequera, Aragonès ha remarcat que “requerirà un esforç” de tota la societat, més enllà del “compromís extraordinari” que ja han fet pagesos i ramaders, així com “continuar amb les inversions en infraestructures hídriques” per superar-ne els efectes i esdevenir més resilients davant del canvi climàtic global.

El 2024 també serà clau per a l’educació, un àmbit on el president ha dit que “és vital continuar abocant-hi encara més esforços”, i “seguir treballant conjuntament amb la comunitat educativa, perquè els nostres infants i joves són el present i el futur del país”. Un repte que se suma a “la sanitat pública, l’habitatge o la lluita contra la violència masclista, que requereixen que hi posem el millor de nosaltres i que utilitzem totes les eines”.

En referència a l’autogovern de Catalunya, el president ha afirmat que “el 2024 ha de ser l’any en què enfoquem el camí de fer d’aquesta dècada la dècada de la prosperitat i de la llibertat”. També ha apuntat el nou any com l’any en què “el traspàs de rodalies es comenci a desplegar” i l’any en què “acordem un finançament singular amb l’Estat que posi fi a un dèficit fiscal insuportable”.

A les portes del 2024, Aragonès també ha reivindicat que l’any que comença sigui l’any en què “la llei de l’amnistia s’aprova, s’aplica plenament i permet recuperar la llibertat i el retorn a Catalunya de les persones represaliades”.

També ha apostat per assolir “un nou compromís de totes i tots amb el català”, amb la missió que tingui “més presència que mai a tot arreu” i s’enforteixi la llengua. En aquest àmbit, ha recordat que avui “tenim més audiovisual que mai”, que s’ha aconseguit que el català es pugui utilitzar al Congrés dels Diputats i que s’ha iniciat el camí perquè sigui oficial a la Unió Europea.

Fites assolides

El discurs també ha servit per fer balanç del 2023. El president Aragonès ha recordat als ciutadans les grans fites assolides, començant pel fet de tenir “la taxa d’atur més baixa dels darrers quinze anys” que ha permès que molta gent hagi trobat feina.

“Aquest any hem enfortit l’estat del benestar, amb més docents, més personal sanitari i més mossos que mai”, ha apuntat, alhora que s’han aconseguit importants inversions industrials, de recerca i científiques, “que suposen noves oportunitats per avui i per la Catalunya de demà”.

En el camp de les infraestructures, ha destacat l’acord del traspàs integral de rodalies, així com el traspàs de l’Ingrés Mínim Vital. I, a nivell polític, ha celebrat l’acord per la llei d’amnistia, “que no fa gaire ens deien que era impossible” i que “permetrà la fi de la repressió i la recuperació de drets”. Un pas necessari, ha dit, per abordar la següent fase de la negociació amb l’Estat: “que Catalunya decideixi el seu futur en llibertat, votant sobre la independència”.

El dipòsit del Rei Martí

Enguany, el cap de l’Executiu ha escollit el Dipòsit del Rei Martí com a escenari del discurs de Nadal per tal de posar en relleu el compromís del Govern per fer front a la sequera, una de les emergències més immediates que pateix el país.

El Dipòsit del Rei Martí és una sala hipòstila, amb set naus longitudinals farcides d’arcs i amb 30 pilars, que té 585 m2. Està situat entre els carrers de Jaume Càncer i Bellesguard, al barri de Sant Gervasi-Bonanova de Barcelona, i la seva construcció es vincula a l’existència d’una mina d’aigües que es trobava sota l’antiga finca de la Torre Bellesguard, obra l’arquitecte Antoni Gaudí, que havia estat edificada sobre les restes de la última fortalesa en què va viure Martí l’Humà, entre 1408 i 1410.

Els documents històrics de l’any 1361 recullen que la Corona va cedir la seva propietat i ús de l’aigua d’un “torrent” a Bartomeu de Climent i, més tard, a principis del segle XIX, es va fer una concessió reial a Jacint Roig. Posteriorment, el 1876, la va adquirir Salvador Homs i Roca, amb la obligació de fer millores a la finca.

The president of the Generalitat, Pere Aragonès i Garcia, in the traditional institutional Christmas message this evening, stated that “2024 will be whatever we decide we want it to be”, and called to make it “the year in which we achieve the future we deserve”. “2024 must be the year in which we tackle the second phase of the negotiation process with Spain, in which Catalonia must be able to freely decide its future,” he stated.

From the Rei Marti Cistern, the site chosen for this year’s address to the citizens, the head of the Executive described the achievements of 2023 and the challenges remaining for 2024, including education, the drought and the budget.

“Looking back, we can feel satisfied with how far we have come as a country. This should give us the confidence, strength and conviction to overcome the challenges we face,” he stated.

The 2024 budget is “essential to continue moving forward”, the president stressed, and he claimed that “it will require the responsibility and commitment of a majority in the Catalan Parliament”. “I am determined to build such as majority to make this possible. I ask this of the parliamentary groups and I am convinced we will all be up to the task,” he stated.

With regard to the drought, Aragonès stressed that “it will require an effort” from society as a whole, beyond the “extraordinary commitment” that farmers have already made, as well as “continuing investment in water infrastructures” to overcome its effects and become more resilient to global climate change.

The year 2024 will also be a key one for education, an area where the president said that “it is vital to continue focussing even greater efforts”, and “continue working together with the educational community, because our children and young people are the present and the future of the country”, a further challenge, along with “public health, housing and the fight against gender-based violence, all of which require the best from us, using all the tools available”.

In reference to Catalonia’s self-government, the president stated that “2024 must be the year in which we focus on the path to make this the decade of prosperity and freedom”. He also pointed to the new year as the year in which “we start implementing the handover of the local train service” and in which “we agree on a unique financing system with Spain that puts an end to an unbearable fiscal deficit”.

On the eve of 2024, Aragonès also stressed that the year about to begin will be the year in which “the amnesty law is passed, fully implemented, and allows the people who have been persecuted to recover their freedom and return to Catalonia”.

He also urged “a new commitment to Catalan from all of us”, with the aim of giving it “greater presence than ever before, everywhere” and strengthening the language. On this subject, he noted that today “we have more audiovisuals in Catalan than ever”, Catalan can be used in the Congress of Deputies and the first steps have been taken for it to become an official language in the European Union.

Milestones achieved

The speech also served to take stock of 2023. President Aragonès reminded citizens of the great achievements in the year, starting with “the lowest unemployment rate in the last fifteen years”, which has allowed many people to find work.

“This year we strengthened the welfare state, with more teachers, more healthcare personnel and more police than ever before,” he pointed out, while at the same time noting the major investment in industry, research and science, “which means new opportunities for today and the Catalonia of tomorrow”.

On the subject of infrastructures, he highlighted the agreement on the complete handover of the local train service and the transfer of the minimum subsistence income. And, on a political level, he welcomed the agreement on the amnesty law, “which not so long ago we were told was impossible” and which “will allow the end of repression and the recovery of rights”. A necessary step, he said, in tackling the next phase of negotiations with Spain: “for Catalonia to freely decide its future, by voting on independence”.

The Rei Martí Cistern

This year, the head of the Executive chose the Rei Martí Cistern as the setting for his Christmas speech to highlight the Government’s commitment to tackling the drought, one of the most immediate emergencies facing the country.

The Rei Martí Cistern is a hypostyle hall, with seven naves running lengthways, filled with arches and 30 pillars, covering 585 m². It is situated between the streets Jaume Càncer and Bellesguard, in the Sant Gervasi-Bonanova district of Barcelona, and was constructed as part of an underground water collector under the old Torre Bellesguard building, the work of the architect Antoni Gaudí, which had been built on the remains of the last fortress in which Martin the Humane lived, between 1408 and 1410.

Documents dating from 1361 state that the Crown ceded its ownership and use of the water from a “stream” to Bartomeu de Climent and then, at the beginning of the 19th century, a royal concession granted it to Jacint Roig. Later, in 1876, it was acquired by Salvador Homs i Roca, with the obligation of improving the estate.