El president durant la seva intervenció a la cloenda de l'Any Gabriel Ferrater (foto: Jordi Bedmar)
El president durant la seva intervenció a la cloenda de l'Any Gabriel Ferrater (foto: Jordi Bedmar)
{"name":"2022/11/22/20/14/9432153d-af88-4b42-9730-34ed79b9c189.jpeg","author":"Jordi Bedmar","type":"0","location":"0","weight":64739}

El president de la Generalitat, Pere Aragonès i Garcia, ha reivindicat aquesta tarda la cultura com a “pilar bàsic del nostre país”. El cap de l’Executiu ho ha afirmat durant l’acte de cloenda de l’Any Gabriel Ferrater, que s’ha celebrat al Teatre Auditori de Sant Cugat del Vallès. En paraules del president, “la cultura és un pilar bàsic de la societat catalana”.

Durant la seva intervenció, el president Aragonès ha posat en valor la figura de Ferrater, “un dels intel·lectuals catalans més destacats del segle XX”. Tal i com ha explicat el president de la Generalitat, Ferrater va saber sobreposar-se al tancament propi del franquisme i treballar des d’una perspectiva europea i “per això parlar de Ferrater és parlar de renovació, de modernitat”. “Un avançat al seu temps”, ha assegurat.

El cap de l’Executiu ha precisat que “no és només un poeta” i ha subratllat la seva tasca cultural especialment en el camp de la lingüística i la traducció. “Ens hem d’aproximar i recordar Ferrater com un dels grans noms de la cultura catalana, com a representant de la cultura en majúscules”, ha afirmat tot precisant que “un personatge amb aquesta potència, amb aquesta força cultural, és inevitable que deixi empremta”.

L’acte ha comptat també amb les intervencions de l’alcaldessa de Sant Cugat del Vallès, Mireia Ingla, i de l’alcalde de Reus, Carles Pellicer. Per part del Govern, hi han assistit la consellera de Cultura, Natàlia Garriga i Ibáñez, i la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Izaskun Arretxe.

L'Any Ferrater

Un instant de l'acte de cloenda de l’Any Gabriel Ferrater.
Un instant de l'acte de cloenda de l’Any Gabriel Ferrater.
{"name":"2022/11/22/20/59/a77e045f-26b3-4e89-8927-a50912ddc7cc.jpeg","author":"Jordi Bedmar","type":"0","location":"0","weight":107454}

Conduït pel comissari de l’Any Ferrater, el filòleg i editor Jordi Cornudella, l’espectacle ha inclòs lectures de fragments poètics, música, dansa i projeccions audiovisuals. Els actors Jaume Madaula, Pol López i Bàrbara Roig, el poeta Pol Guasch, la baixista Anna Tobias, i la companyia de dansa La Veronal, han posat el cos i la veu a aquest homenatge, que ha tingut com a fil conductor els testimonis d’Helena Valentí, Jill Jarrell i Marta Pessarrodona, tres dones que van conviure amb Gabriel Ferrater en els deu últims anys de la seva vida.

La commemoració de l’Any Gabriel Ferrater ha tingut excepcionalment un doble motiu: el centenari del naixement de l’autor i el cinquantenari del seu suïcidi, amb l’objectiu principal de difondre al màxim el coneixement de la seva obra i el reconeixement de la seva figura. L’Any ha comptat amb més de 350 actes arreu de Catalunya, amb actes centrals a Reus, la ciutat on va néixer i on es va celebrar l’acte inaugural al febrer; a Sant Cugat del Vallès, la ciutat on va morir, i a Barcelona, al març, coincidint amb el Dia Mundial de la Poesia.

La commemoració, impulsada pel Departament de Cultura a través de la Institució de les Lletres Catalanes, ha comptat amb els Ajuntaments de Reus i de Sant Cugat del Vallès com a part de l’organització. Han estat també els encarregats de vehicular l’impuls de les entitats ciutadanes que fa temps que treballen per mantenir i difondre el llegat ferraterià.

L’organització de l’Any s’ha marcat també com un dels objectius principals aconseguir que l’obra i la figura de Gabriel Ferrater tinguin una presència satisfactòria a les xarxes de biblioteques, els centres d’ensenyament secundari i les universitats.


L’autor

Un instant de l'acte de cloenda de l’Any Gabriel Ferrater.
Un instant de l'acte de cloenda de l’Any Gabriel Ferrater.
{"name":"2022/11/22/21/00/ae556ff4-c287-42c8-b0a8-84ff74407767.jpeg","author":"Jordi Bedmar","type":"0","location":"0","weight":89807}

Ferrater va ser un intel·lectual europeu de primer ordre i, sobretot, un gran poeta català. Va ser autodidacte però això no el va privar de fer obra molt sòlida en diversos camps intel·lectuals. Va exercir la crítica d’art, sobretot a la dècada dels 50; en aquells mateixos anys va començar també a publicar reflexions sobre literatura catalana i crítiques de llibres, i finalment, a partir del 1964, es va dedicar intensament a la lingüística. A partir de 1967 va ser professor de lingüística i crítica literària a la Universitat Autònoma de Barcelona.

La seva obra poètica, cabdal en la tradició contemporània, la va escriure fonamentalment entre 1958 i 1963, i la trobem en tres llibres, Da nuces pueris (1960), Menja’t una cama (1962) i Teoria dels cossos (1966), recollits després a Les dones i els dies (1968).