Signatura manifest cànon residus

 

  • El cap del Govern ha encapçalat aquest migdia la signatura del manifest En defensa del cànon sobre la disposició de residus a Catalunya, impulsat pel Govern i subscrit per una llarga llista d’entitats i institucions
  • El Govern reclama que la futura norma espanyola blindi un model de fiscalitat ambiental que ha esdevingut “un referent a nivell europeu” i una “eina clau” per a la transformació verda
  • L’acte, que ha tingut lloc a Palau, ha comptat amb la participació de la consellera Jordà i el conseller Giró

 

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha denunciat avui que la “llei de residus que prepara el Govern de l’Estat és un atac frontal al sistema d’èxit de gestió de residus de Catalunya “, i ha reclamat que es blindi el model català “de referència a nivell europeu”, i que s’ha mostrat com “una peça clau de la lluita contra l’emergència climàtica i l’impuls de la tan necessària transformació verda”.

El cap de l’Executiu ha criticat la “manca d’ambició” de la futura llei espanyola, perquè “es queda curta davant les urgències del canvi climàtic”; perquè “envaeix competències de la Generalitat i deixa sense uns recursos indispensables a moltíssims ajuntaments” i perquè “obvia el gran consens polític i social que ha defensat aquest cànon al llarg dels últims 20 anys”.  

Pere Aragonès ha fet aquestes declaracions avui en el decurs de l’acte de signatura del manifest En defensa del cànon sobre la disposició de residus a Catalunya, que ha impulsat el Govern i subscriu una llarga llista d’entitats i institucions. El president ha agraït “el suport” a aquest text, i ha demanat “alçar la nostra veu” perquè “ens hi juguem una eina fonamental de la política del nostre país”. “No ens podem inhibir davant d’una llei que sense cap mena de dubte ens treu tota la capacitat d’acció”,  i que “manlleva la capacitat del Parlament de decidir sobre la política de residus”, ha remarcat el president.

I ha continuat dient: “Catalunya s’enforteix i avança a partir dels grans consensos que hi ha a la nostra societat”, entre ells “la idea que som un país fermament compromès amb la lluita contra el canvi climàtic com ho demostrem de nou avui”. Per això, s’ha mostrat convençut que “amb l’energia i la força que ens dona el gran consens que tenim com a país, aconseguirem blindar el cànon català de residus”.

L’acte de signatura ha tingut lloc en el decurs d’un acte al Saló Torres Garcia del Palau de la Generalitat, amb la participació de la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà i Roura; del conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró i Ribas, així com dels alcaldes de Tarragona, Girona, Lleida, i Mataró, entre altres; presidents i presidentes de Cambres de comerç d’arreu de Catalunya i representants de diverses entitats socials signants.

En el decurs de l’acte, a més del president, hi han intervingut també l’alcalde de Ripollet, José M. Osuna; la presidenta de la Cambra de Comerç, Mònica Roca, i la presidenta de la plataforma Residu 0, Mercè Girona.

Un model d’èxit

El manifest signat avui reclama que la futura Llei de residus i sols contaminats del govern espanyol blindi el model de fiscalitat ambiental de Catalunya, nascut d’un gran consens polític i social, i que, a més de ser pioner, ha demostrat ser òptim i positiu.

La futura Llei espanyola proposa un impost estatal que no té un caràcter finalista, mentre que el cànon català de residus no funciona només com una eina recaptatòria sinó que té un retorn directe a qui el paga.

Així, el cànon sobre la disposició dels residus municipals que abonen els ajuntaments per cada tona de fracció resta (la que no es recull de forma selectiva), destinada als abocadors o a les incineradores, permet finançar infraestructures de gestió de residus i equilibrar els costos de gestió de la recollida selectiva.

I els cànons de residus industrials i de la construcció retornen íntegrament als sectors en forma de subvencions i actuacions específiques, i afavoreixen així la prevenció de la generació, la valorització dels residus i l’impuls de l’activitat econòmica.

A més, els recursos derivats dels cànons no solament són per a qui els ha pagat, sinó que la destinació es decideix en les juntes del cànon, on tots els sectors són representats. És a dir, a través d’una governança democràtica, horitzontal i compartida.

L’impost català ha permès que Catalunya tingui actualment uns nivells de recollida selectiva del 46%, quan el 2004, any d’inici de l’aplicació d’aquest cànon, estava al 30%. La progressió del cànon els propers anys incentiva que els municipis i tot el sector productiu s’esforcin de forma explícita cap a la millora dels seus sistemes de recollida i de gestió de residus. Així, es preveu assolir l’any 2035 un reciclatge del 65% dels residus municipals que es produeixin i que no vagi a disposició més del 10%.

3  

Imatges

Foto signatura

Foto signatura 736

Foto de grup

Foto de grup 1540

Foto acte

Foto acte 756

1  

Fitxers adjunts

Manifest en defensa del cànon

Manifest en defensa del cànon
PDF | 49