{"name":"2024/04/08/12/09/652e4311-5dd1-46b9-8b26-b307cff6c7b4.jpg","author":"Arnau Carbonell","type":"0","location":"0","weight":100556}

El president de la Generalitat, Pere Aragonès i Garcia, ha assistit aquest matí a la Comissió General de les Comunitats Autònomes del Senat “per defensar l’amnistia” i “defensar que votar mai pot ser un delicte”. “Per molt que es cridi, l'amnistia és inevitable, com ho seran el finançament singular i el referèndum”, ha assegurat des del faristol de la cambra alta. I ha afegit que, igual que l’amnistia “va deixar de ser inconstitucional i impossible d’un dia per l’altre”, el mateix passarà amb el referèndum, que “més tard o més d’hora, serà acceptat com la via per resoldre el conflicte de sobirania entre Catalunya i l’Estat”.

El cap de l’Executiu, que ha estat el primer president en intervenir en la comissió, ha assegurat que la seva presència avui a Madrid també és en defensa de Catalunya, “per denunciar els atacs que patim, el menyspreu i el mal tracte constant”. “Catalunya n’està farta, cansada de ser l’ase dels cops”, ha subratllat Aragonès, que ha assegurat que, malgrat els continus atacs, defensarà els drets i les llibertats dels catalans i catalanes “on faci falta”. “Ningú ens fa cap por. No ens amaguem, ni ens amagarem mai. Al contrari, és l’obligació d’un president de la Generalitat ser aquí i defensar el meu país davant l’odi i el menyspreu”, ha reblat.

Durant el seu discurs, el president ha remarcat que l’amnistia és, per damunt de tot, “una esmena a la totalitat a una sentència injusta, a la il·legitimitat de la repressió jurídica i policial”, alhora que és “el reconeixement que facilitar que la ciutadania voti i exerceixi la democràcia, mai, mai, mai pot ser un delicte”.

Aragonès ha denunciat la repressió judicial que encara avui estan patint els responsables de l’1 d’octubre i ha apel·lat a la llei d’amnistia també “per posar fi als exilis”. “Ningú, pel seu compromís democràtic, pel seu compromís amb els drets de la ciutadania de Catalunya, pot veure limitada la seva llibertat. Per això cal esmenar una sentència injusta i posar fi a una persecució judicial inaudita a través de l’amnistia”, ha afirmat.

{"name":"2024/04/08/12/11/9b2b9a2c-b214-4250-8d08-b945c73971d1.jpg","author":"Arnau Carbonell","type":"0","location":"0","weight":99914}

En aquest context, el president ha insistit que la llei d’amnistia “és un pas necessari, però no suficient”, i que la seva aprovació ha d’obrir alhora “una nova etapa denegociació amb el Govern de l’Estat”, que serveixi per abordar el fons del conflicte polític i on es comencin a “construir acords que representin la voluntat àmplia i transversal de la majoria de la ciutadania”. I s’ha mostrat convençut que el que millor representa aquesta voluntat majoritària “és un referèndum sobre la independència de Catalunya”.

El cap de l’Executiu ha destacat que, des de la sentència contra l’Estatut, tots els governs de la Generalitat han posat de manifest la manca de reconeixement nacional de Catalunya i la voluntat d’exercir la sobirania com a nació. “Ho sé, diran que és impossible i inconstitucional. Però també era inconstitucional l’amnistia fins que vam aconseguir que el president del Govern de l’Estat canviés d’opinió. Catalunya no entén d’impossibles i, per tant, insistim i insistirem; persistim i persistirem”, ha destacat.

“Avui passem pàgina a la repressió, i ho fem per escriure noves pàgines del camí cap a la plena llibertat del nostre país”, ha dit el president. Per afegir que aquest camí cap a la plena llibertat s’ha de decidir en un referèndum que “és legal i possible” i que “només depèn de la voluntat d’arribar a un acord entre les parts”.

Sistema de finançament singular

En el marc de la comissió del Senat, el president també ha defensat la necessitat d’un “sistema de finançament propi per a Catalunya” que li permeti gestionar directament tots els recursos que genera. Un sistema que substitueixi l’actual, “obsolet, opac i sobretot injust”, que ha reiterat que “més una llosa insuportable” que “maltracta Catalunya”.

Per dur a terme aquest nou model, Aragonès ha apostat per una “relació bilateral amb l’Estat”, com la que tenen el País Basc i Navarra, i per establir una quota de solidaritat. “Cap de vostès acceptaria ser els tercers en aportar i els catorzens en rebre ni acceptaria aportar a fons perdut 22.000 milions a l’any al sistema. Si no ho acceptarien vostès pels seus territoris, per què ho ha d’acceptar Catalunya?”, ha preguntat el cap de l’Executiu. I ha afegit: “No em quedaré de braços plegats davant el dèficit fiscal crònic, ni em cansaré de denunciar la injustícia que significa que, exercici rere exercici, l’Estat sempre inverteix més del pressupostat a Madrid al mateix temps que incompleix amb Catalunya. I això passagoverni, qui governi a l’Estat, el PP o el PSOE”.

Per acabar la seva intervenció, Aragonès ha lamentat que “un Estat que es basa en l’obligació de formar-ne part, i no en la llibertat de poder separar-se’n, és un Estat amb uns fonaments i un projecte de futur molt feble”. I ha dit als senadors que, “si mai volen seduir Catalunya,atreveixin-se a guanyar democràticament i no per la via de la imposició”.

“Els arguments de sempre: odi i menyspreu”

Després de sentir els diferents representants territorials que han intervingut durant la sessió, el president ha assegurat en declaracions als mitjans que s’han escoltat “els arguments de sempre: l’odi, el menyspreu i la falta de respecte a Catalunya”. Però que la bona notícia és que, “malgrat els insults i la falta d’arguments del Partit Popular, l’amnistia s’aprovarà i serà una realitat”. “I això, sense cap dubte, serà una victòria de la Catalunya lliure, dels ciutadans que volem viure en llibertat i que volem acabar amb la repressió”, ha apuntat.